-
0
Mecenas -
0€
mensuales -
27.22€
total
CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 26
Conte 26: 1 de desembre 2020
El conte d’anar a dormir d’avui diu així:
Una persona va preguntar:
Que faríeu si:
Quan us lleveu, descobriu que heu canviat de sexe quan al mirall us mireu?
Veus d’homes i dones li van contestar.
Que faríeu si:
Quan us lleveu, descobriu que heu canviat de sexe quan al mirall us mireu?
Veus d’homes i dones li van contestar.
Les dones, sentien curiositat, fer pipí a peu dret. Fer sexe com un home. No pensar com un home. No vestir com imposen les modes inventades per homes, que ens han fet anar amb talons i amb cotilles. Però ara ja no ens cal anar amb faldilles. Podem anar com vulguem, i portar pantalons i triar si volem anar planes o amb talons. Poca estona volien estar, en el cap d’un home i en un cos que no pot gestar vida. Dones que malgrat no ho passat bé, no ho canviarien per res. Poques rialles hi van haver. Tot i així algunes volien experimentar, i el seu nou cos es volien tocar. Vés a saber com es devien imaginar.
De tot el que van dir les dones, els homes no en van dir gairebé res. Uns volien tornar a dormir, desprès d’haver-se descobert així. Amb l’esperança que quan es tornessin a despertar un home al mirall tornarien a trobar.
De tot el que van dir les dones, els homes no en van dir gairebé res. Uns volien tornar a dormir, desprès d’haver-se descobert així. Amb l’esperança que quan es tornessin a despertar un home al mirall tornarien a trobar.
Algú només li preocupava anar a canviar la roba de l’armari i de parella de tennis, però en general no es preocupaven per no tenir penis. Només tocar, tocar i tocar, mirar-se i tornar-se a mirar i fins i tot fer-se lesbianes per no haver de tornar a trempar? Això si que no m’ho podia esperar. Algú es pensava que si dona es tornava, sempre tindria la raó. Però i les dones que han mort en mans d’homes, la seva raó havien imposat? Era aquest el motiu pel qual les havien maltractat?
I així va ser com ells mateixos van començar a raonar, i van descobrir i admetre que el seu pensament potser no és tan intel·ligent. I molts s’interessaven per anar-les entenent.
Hagi estat, com hagi estat, uns a les pell dels altres ens hem posat. Què és millor o que és pitjor? No ho sabria dir. Però potser ja ha quedat clar. Potser en aquest cas, aquesta cançó us ho aclarir.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.