Conte 26: 1 de desembre 2020

El conte d’anar a dormir d’avui diu així: 

Una persona va preguntar:
 Que faríeu si:
 Quan us lleveu, descobriu que heu canviat de sexe quan al mirall us mireu?
 Veus d’homes i dones li van contestar. 

Les dones, sentien curiositat, fer pipí a peu dret. Fer sexe com un home. No pensar com un home. No vestir com imposen les modes inventades per homes, que ens han fet anar amb talons i amb cotilles. Però ara ja no ens cal anar amb faldilles. Podem anar com vulguem, i portar pantalons i triar si volem anar planes o amb talons. Poca estona volien estar, en el cap d’un home i en un cos que no pot gestar vida. Dones que malgrat no ho passat bé, no ho canviarien per res. Poques rialles hi van haver. Tot i així algunes volien experimentar, i el seu nou cos es volien tocar. Vés a saber com es devien imaginar. 
De tot el que van dir les dones, els homes no en van dir gairebé res. Uns volien tornar a dormir, desprès d’haver-se descobert així. Amb l’esperança que quan es tornessin a despertar un home al mirall tornarien a trobar. 

Algú només li preocupava anar a canviar la roba de l’armari i de parella de tennis, però en general no es preocupaven per no tenir penis. Només tocar, tocar i tocar, mirar-se i tornar-se a mirar i fins i tot fer-se lesbianes per no haver de tornar a trempar? Això si que no m’ho podia esperar. Algú es pensava que si dona es tornava, sempre tindria la raó. Però i les dones que han mort en mans d’homes, la seva raó havien imposat? Era aquest el motiu pel qual les havien maltractat? 

I així va ser com ells mateixos van començar a raonar, i van descobrir i admetre que el seu pensament potser no és tan intel·ligent. I molts s’interessaven per anar-les entenent. 

Hagi estat, com hagi estat, uns a les pell dels altres ens hem posat. Què és millor o que és pitjor? No ho sabria dir. Però potser ja ha quedat clar. Potser en aquest cas, aquesta cançó us ho aclarir.

 

 #IfIWereABoy #Beyonce #DopeLyrics