Jerusalem!
Quina ciutat.  Totes les civilitzacions han passat  i ara hi passen totes les ètnies i religions. No és estrany que sigui una ciutat molt disputada entre Palestins i Israelians , perquè realment és un tresor.

Hem començat la vista anant al museu de l'Holocaust.  Encara que he estat a Auschwitz iWiekanu  i allò ja em va fer esgarrifar. Recordo que era desembre i nevava i la tristor va ser absoluta. Aquí malgrat ser un museu, si escoltes l'audioguia  i veus les imatges i objectes que s'han recuperat d'aquests camps de concentració les ganes de plorar i el record que em ve a la memòria fa que les emocions estiguin a flor de pell. En aquest moment és quan pots entendre millor als sionisme.  Tot i que també entenc que Palestina vulgui ser un estat . Però tot és tan complex i horrorós que no entens de cap manera la crueltat de l'ésser humà,l'egoisme, l'ambició i la falta de respecte i voluntat per entendre les necessitats dels uns i dels altres.

Hem continuat anat de museus. El següent ha estat el d'Israel on pot veure una enorme maqueta del que havia estat la ciutat antiga i que ja era un poti poti de cultures i conflictes entre orient i occident.

Vist això hem anat a dinar i a la tarda hem hem acostat al mur de les  lamentacions.  La fe aquí múltiple. Ens hi acostem tots , turistes d'arreu del món siguin d'on sigui, creguin o no s'emociona davant les pedres que el formen i busquen l'escletxa on posar-hi el paper amb els seus bons desitjos.  És demostra que l'ésser humà te la necessitat de ser espiritual. Igual que quan hem anat al Sant Sepulcre o hem fet la via dolorosa. 

Ningú és pot quedar indiferent davant de tot això.. 
Quan he entrat al Sant sepulcre no sé que ha fet que ha sentís una energia que sobretot és concentrava al cap i al pit i que alenteixeee la meva respiració. És cert que hi havia molta gent i que potser això m'impedia prendre aire amb facilitat però no era un ofeg normal . Aquesta sensació només la conec jo i em passa a determinats llocs. No en sóc conscient fins que me n'adono que  fa estona  que alguna cosa no rutlla com sempre. Però no és desagradable, encara que em comprèn molt.
Després hem recorregut els carrers laberintics de la ciutat i hem anat a descansar a un bar on una estona abans de retornar a l'hotel.
Aquesta nit encara ,després de sopar, tornarem a visitar la ciutat i demà acabarem de rematar-ho tot.
Després de dinar anirem a l'aeroport per tornar a Barcelona. 
Us escriure l'últim dia del diari des de casa amb les últimes reflexions del que ha suposat aquest viatge per a mi.
Com cada dia us deixo algunes fotos de les moltes que hem fet .
Demà continuarà