Avui ha estat un dia molt intens i emotiu. Visitar Betlem, Getsemaní, el Mont de les Oliveres , veure la cúpula daurada de la Roca de Jerusalem i passejar pels carrers de la ciutat , la visita a la gruta on suposadament és va enterrar la Verge Maria i contrastar la vida dels jueus amb la dels Palestins i especialment els palestins catòlics ha estat interessant. Però a la vegada hem pres consciència de primera mà del conflicte en què viuen tota la gent d'aquest país amb tantes creences diferents .
Per començar el nostre guia Cubà habitual ens ha hagut de deixar i no ens ha acompanyat a Betlem per la seva condició de Jueu Converse. S'ha quedat bora de la frontera entre Israel i Palestina i allà hem conegut la Nacy. La guia que hem tingut a Betlem de pares àrab cristià i de mare Colombiana nascuda a Palestina i amb nacionalitat Palestina Colòmbiana i de religió catòlica. 
Ens ha explicat amb molta passió tot el que representa Betlem per les tres branques del cristianisme.  Aquí hi arriben cristians Kurds, Ortodoxes i Cristians . Tots hi venen pel mateix motiu però cadascú prega en capelles diferents que s'han construït dins de la gruta on va néixer el nen Jesús. És un dels llocs on pots sentir energies i emocions . Gent que fins i tot plora i s'emociona quan s'agenolla per tocar l'estrella de setze puntes que marca a terra el lloc on la Verge Maria va donar a llum a Jesús.
Ens ha agradat tant el tracte que hen tingut amb la Nancy que ens hagués agradat continuar amb ella tit el viatge. Però no pot sortir de Palestina així que el xofer ens ha tornat a la frontera amb Jerusalem on en hem tornar a reunir amb el guia Cubà Fernando que sempre distorsiona la història i ens trasbalsa perquè no s'acaba d'explicar bé del tot . Pet sort, la Carme, una mestra jubilada que viatge amb nosaltres li ha fet unes preguntes molt concretes i ha redirigit el seu discurs dispers . Ha anar molt bé perquè quan hem arribat al Molt de les oliveres des de on tens la vista de Jerusalem i la seva cúpula daurada característica ha començat a prendre sentit i a endreçar les idees  i aquesta última vista del dia ha estat fabulosa i ens ha tramès tot allò que aquella panoràmica que veus en documentals o pel·lícules ja ens aporta. Però ser allà i trepitjar aquella terra amb tant història et fa sentir i entendre com les persones i civilitzacions hem entrat en conflicte i hem malgrat la bellesa de tot el que ens envolta hem estat capaços de destruir moguts per l'odi i la cobdícia.  
Us adjunto unes fotos més representatives del dia d'avui  
Espero que us agradin.
Demà viatjarem fins el mar mort.
La aventura continua.