Aquest segon sia a Terra Santa ha estat molt atapeït però hem tingut temps de tot.
Hem començat visitant l'antic temple de Cafarnaum, suposada la casa natal de Sant Pere i les restes de qye devia ser un petit municipi on ell vivia. També hem vistatat el turó de les Benaventurances on Jesús va obrar el miracle dels pans i els peixos.
Avui no m'he vestit adequadament.  Feina molta calor i he decidit anat amb samarreta de tirants i pantalons curts. Per sort duia un mocador molt gran que m'ha fet de faldilla i una samarreta de màniga llarga que m'ha tapat les espatlles. Sinó no hagués pogut entrar a visitar cap temple. Trobo a faltar que no s'hagin pogut conservar millor i que al damunt hagin edificat petites església o capelles catòliques molt modernes i li prenen l'encant i el misticisme que desitjava trobar . Potser serà diferent quan arribem a Betllem.
Des de Cafarnun fins el mar de Galilea hem travessat molta carretera que a banda i banda era plena de conreu de blat, olivera, plataners, i altres arbres fruiters. 
Ens hem assabentat que el nostre guia que és de CuBa i no de Brasil com vaig dir ahir és una mica "lero" i tot el dia ens persegueix amb seu mòbil i es dispara a discreció . Ens fa fotos de grup tantes vegades com pot i explica les coses gairebé sense fil conductor. Atabala una mica a vegades. Jo esperava algú qye sabes transmetre més tot el que ha esdevingut aquesta terra amb més passió i precisió, algú com el Nabil, el guia que vam tenir a Jordània . No és així. Això fa que hagi d'investigar pel meu compte quan arribo a l'hotel i posar-hi una mica d'imaginació. 

Després de dinar a restaurant l'Arpa fe David on conflueixen tots els turistes d'arreu del món , anem a passejar am barca pel mar de Galilea, que en realitat és un llac d'aigua dolça on solien pescar els apòstols i d'on se suposa que hi neden els peixos que ens han servit al restaurant . És podia triar vedella, pollastre , peix a la planxa o el famós peix de St Pere que la majoria de Viatgers hem volgut tastar . És un pex molt gros amb molta espina i poca carn. Bastant insípid, però acompanyat de patates, humus, fonoll i altres salses típiques passa prou bé .
El passeig pel mar de Galilea és molt relaxant , molt diferent a banda i banda . A Cap a Tiberiades la llera és verda i amb cultiu, a l'altre banda tot és desert. És dels moments del dia que més he gaudit avui.


Hem arribat a l'hotel cansats i suats ja que les temperatures s'han enfilat fins als 45 graus.
Per sort ens hem pogut refrescar a la piscina. A les 7 de la tarda ja es sopa. Demà tova tornar a matinar.
Visitarem Betlem i el Mont de les Oliveres. 

Us deixo una mostra d'algunes fotos representatives del dia d'avui. Espero que us agradi. 
Fins demà