TERRA SANTA DIA 2
Aquest segon sia a Terra Santa ha estat molt atapeït però hem tingut temps de tot.
Hem començat visitant l'antic temple de Cafarnaum, suposada la casa natal de Sant Pere i les restes de qye devia ser un petit municipi on ell vivia. També hem vistatat el turó de les Benaventurances on Jesús va obrar el miracle dels pans i els peixos.
Avui no m'he vestit adequadament. Feina molta calor i he decidit anat amb samarreta de tirants i pantalons curts. Per sort duia un mocador molt gran que m'ha fet de faldilla i una samarreta de màniga llarga que m'ha tapat les espatlles. Sinó no hagués pogut entrar a visitar cap temple. Trobo a faltar que no s'hagin pogut conservar millor i que al damunt hagin edificat petites església o capelles catòliques molt modernes i li prenen l'encant i el misticisme que desitjava trobar . Potser serà diferent quan arribem a Betllem.
Des de Cafarnun fins el mar de Galilea hem travessat molta carretera que a banda i banda era plena de conreu de blat, olivera, plataners, i altres arbres fruiters.
Ens hem assabentat que el nostre guia que és de CuBa i no de Brasil com vaig dir ahir és una mica "lero" i tot el dia ens persegueix amb seu mòbil i es dispara a discreció . Ens fa fotos de grup tantes vegades com pot i explica les coses gairebé sense fil conductor. Atabala una mica a vegades. Jo esperava algú qye sabes transmetre més tot el que ha esdevingut aquesta terra amb més passió i precisió, algú com el Nabil, el guia que vam tenir a Jordània . No és així. Això fa que hagi d'investigar pel meu compte quan arribo a l'hotel i posar-hi una mica d'imaginació.
Després de dinar a restaurant l'Arpa fe David on conflueixen tots els turistes d'arreu del món , anem a passejar am barca pel mar de Galilea, que en realitat és un llac d'aigua dolça on solien pescar els apòstols i d'on se suposa que hi neden els peixos que ens han servit al restaurant . És podia triar vedella, pollastre , peix a la planxa o el famós peix de St Pere que la majoria de Viatgers hem volgut tastar . És un pex molt gros amb molta espina i poca carn. Bastant insípid, però acompanyat de patates, humus, fonoll i altres salses típiques passa prou bé .
El passeig pel mar de Galilea és molt relaxant , molt diferent a banda i banda . A Cap a Tiberiades la llera és verda i amb cultiu, a l'altre banda tot és desert. És dels moments del dia que més he gaudit avui.
Hem arribat a l'hotel cansats i suats ja que les temperatures s'han enfilat fins als 45 graus.
Per sort ens hem pogut refrescar a la piscina. A les 7 de la tarda ja es sopa. Demà tova tornar a matinar.
Visitarem Betlem i el Mont de les Oliveres.
Us deixo una mostra d'algunes fotos representatives del dia d'avui. Espero que us agradi.
Fins demà
Hem començat visitant l'antic temple de Cafarnaum, suposada la casa natal de Sant Pere i les restes de qye devia ser un petit municipi on ell vivia. També hem vistatat el turó de les Benaventurances on Jesús va obrar el miracle dels pans i els peixos.
Avui no m'he vestit adequadament. Feina molta calor i he decidit anat amb samarreta de tirants i pantalons curts. Per sort duia un mocador molt gran que m'ha fet de faldilla i una samarreta de màniga llarga que m'ha tapat les espatlles. Sinó no hagués pogut entrar a visitar cap temple. Trobo a faltar que no s'hagin pogut conservar millor i que al damunt hagin edificat petites església o capelles catòliques molt modernes i li prenen l'encant i el misticisme que desitjava trobar . Potser serà diferent quan arribem a Betllem.
Des de Cafarnun fins el mar de Galilea hem travessat molta carretera que a banda i banda era plena de conreu de blat, olivera, plataners, i altres arbres fruiters.
Ens hem assabentat que el nostre guia que és de CuBa i no de Brasil com vaig dir ahir és una mica "lero" i tot el dia ens persegueix amb seu mòbil i es dispara a discreció . Ens fa fotos de grup tantes vegades com pot i explica les coses gairebé sense fil conductor. Atabala una mica a vegades. Jo esperava algú qye sabes transmetre més tot el que ha esdevingut aquesta terra amb més passió i precisió, algú com el Nabil, el guia que vam tenir a Jordània . No és així. Això fa que hagi d'investigar pel meu compte quan arribo a l'hotel i posar-hi una mica d'imaginació.
Després de dinar a restaurant l'Arpa fe David on conflueixen tots els turistes d'arreu del món , anem a passejar am barca pel mar de Galilea, que en realitat és un llac d'aigua dolça on solien pescar els apòstols i d'on se suposa que hi neden els peixos que ens han servit al restaurant . És podia triar vedella, pollastre , peix a la planxa o el famós peix de St Pere que la majoria de Viatgers hem volgut tastar . És un pex molt gros amb molta espina i poca carn. Bastant insípid, però acompanyat de patates, humus, fonoll i altres salses típiques passa prou bé .
El passeig pel mar de Galilea és molt relaxant , molt diferent a banda i banda . A Cap a Tiberiades la llera és verda i amb cultiu, a l'altre banda tot és desert. És dels moments del dia que més he gaudit avui.
Hem arribat a l'hotel cansats i suats ja que les temperatures s'han enfilat fins als 45 graus.
Per sort ens hem pogut refrescar a la piscina. A les 7 de la tarda ja es sopa. Demà tova tornar a matinar.
Visitarem Betlem i el Mont de les Oliveres.
Us deixo una mostra d'algunes fotos representatives del dia d'avui. Espero que us agradi.
Fins demà