Últim dia a Jordània. 
Quan marxo d'un país sempre acabo reflexionant sobre tot el que he vist. Viatjar sempre és un gran aprenentatge, especialment si et fixes amb els detalls, amb tot el que t'envolta, en les sensacions, olors, emocions, que et segueixen i que sovint molta gent no hi para atenció.
La percepció de les persones sobre un mateix fet, objecte, paisatge acostuma a ser diferent en funció de com sigui cadascú.  Hi ha qui no veu mai la part positiva de les coses, que sempre hi és.  Tampoc sap que sovint el que considera un entrebanc acostuma a ser una avantatge, perquè hi ha molt poques coses que  no tinguin  solució i trobar-la forma part del nostre aprenentatge i creixement personal. 
L'adaptació al medi és un altre repte . Aprendre que avui potser el llit serà incòmode, el bany potser no serà tan net com esperaves, però demà superarà amb escreix el que tens a casa teva.
Que avui menjaràs bé i demà potser pitjor. Que potser en algun moment hauràs de compartir taula amb persones agradables i un altre dia amb persones que no ho són tant. 
També aprens a valorar moltes coses i a queixar-te menys del que no tens i  perquè tenim més del què ens pensem
Ahir mentre em remullada a la piscina de l'hotel pensava amb el problema que té aquest país amb la maca d'aigua. La majoria de cases no tenen aigua corrent i han de comprar-la a preu d'or als camions cisterna que la repateixen arreu del país i que porten de pous subterranis que sovint es troben ben lluny a la ciutat a vegades l'extreuen dels oasis que hi ha al mig del desert. Aquests dies que ha plogut han estat molt contents perquè han pogut recollir aigua de pluja al dipòsit que tothom té al terrat de casa seva i això els permetrà estalviar diners uns quants dies fins que es buidi i hagin de  tornar a comprar. No veuràs cap casa sense un o dos dipòsits.  El govern els obliga precisament perquè puguin abastir-se de manera natural. Però cada vegada plou menys sovint i el canvi climàtic els esta passant factura. 
Tot i així als turistes no ens en manca mai, enlloc. 
Llavors és quan  et plateges si fer turisme ajuda econòmicament al país o el perjudica. 
D'una banda molta gent treballa gràcies als qui visitem el país, però de l'altra els restem recursos naturals.

Per acabar sempre penso en la gent que ens ha acompanyat en aquest viatge i en tot els que he fet.  Guies, conductors, controladors d'aduana, facturació de maletes, cambrers, personal de neteja... etc...feines imprescindibles poc valorades , però sense aquestes persones res seria possible.  Si no hi fossin no podríem ni tan sols pujar a l'avió. 
Us adjunto les darreres fotos que he fet abans de marxar a l'aeroport. 
Espero que us agradin.