Vaig intentar buscar un espai silenciós enmig d'aquell laberint esperpèntic i el vaig trobar allunyant-me un xic de la llum. En un racó prop d'una espiral que comunicava amb un altre lloc per a mi desconegut, però que restava a la penombra. 

Vaig intentar recordar on m'havia estroncat quan em va arribar aquella llum sobtada.
Em vaig tornar a sentir en pau. Ja no escoltava els crits del pensament i la foscor va anar prenent color. De sobte, em vaig trobar en un espai verd, però van anar apareixent altres colors. Fins i tot reconeixia textures, alguna cosa que venia de l'exterior i que m'arribava des del portador del cervell em va crear una imatge.  Ja sabia què podia explicar a les estrelles que s'agafaven de la mà.

Noies, veig alguna cosa. Us agrada el color verd?
Sí, prou, que sí! Si és un verd clar encara més. Ens tranquil·litza.

Doncs si que ho és. Em sembla que era el color de les rajoles d'una cuina. Però ara....ara en sembla que comença a ploure. Us agrada la pluja?

Sí, sí. Sobretot si és una pluja fina, d'aquella que gairebé no mulla, i que et refresca quan fa un dia d'aquells d'estiu tan calorosos.

Doncs, sí, la pluja és fina i és estiu. Però fa un moment era forta, amb llamps i trons.  Ara hi ha calma.  Els carrers són plens de faig i bessiols.

Oh! Explica, explica'ns més coses. Sembla que el pensament ja no crida tan fort. I comencem a veure aquesta quadre que ens descrius.

Us agrada jugar amb el fang? Saltar pels bassals? A mi em sembla molt divertit.

SI, SI ....QUE DIVERTIT! QUE BÉ M'HO PASSAVA QUAN ERA PETIT!!!


Qui ho ha dit això?  No sou vosaltres, grup de la consciència? No reconec aquesta veu.
No, nosaltres no hem, estat. Ni tampoc el pensament.  Somni , tornes a ser sobirà. Has fet callar el pensament. I acabes de despertar un altra ésser que viu aquí, al cervell. Aquest que xiuxiueja...

Aquest que xiuxiueja, sóc jo. Em presento, amic somni. JO SÓC EL RECORD.

Continuarà.