Continuava amagat a un d'aquells sacsons. Lluny del pensament que semblava que se'm volia endur. Intentava tornar a trobat la meva veu, la veu d'un somni bonic. Volia tornar-me a escoltar.
Què deia? Que li feia al cervell? Ell es continuava queixant de dolor i jo no sabia perquè. 

El pensament va tornar al meu costat. No l'entenia però també em feia sentir dolor. Ara sabia perquè es queixava del cervell. El pensament cada vegada cridava més fort i jo no sabia com aturar-lo. Fins que un dels seus crits em va enviar lluny d'allà on venia aquella claror, que feia pampallugues de tant en tant. Em va semblar que ell tornava a la meva cerca, el sentia moure's,  notava com nedava en aquell líquid viscós. 

Vaig poder escapar abans que arribés i em vaig topar amb una mena d'estel, que li donava la mà a un altre estel, i em vaig adonar que formaven una cadena.  Els estels van brillar uns instants i es van presentar com el grup de la consciència. 

Somni, t'estàs amagant?
Hi ha un pensament que em persegueix i no sé que haig de fer per aturar-lo.
Tu sempre fas feina quan el cervell dorm. Tornaràs a ser sobirà si pots aconseguir que tingui son. I com que ets un somni bonic espantaràs el mal pensament. Mentre nosaltres, el grup de la consciència no apaguem la llum, el pensament ho dominarà tot.
I com us puc apagar? 
Explica'ns alguna cosa. Potser també ens faràs dormir a nosaltres. A vegades el cervell pot somniar despert. 

I el somni els va explicar una història que demà continuarà.