El portador del cervell no aconseguia concentrar-se, però havia d'anar per feina. Havia de quadrar el balanç abans del migdia però els números no li acabaven de sortir. 
Com més s'hi volia esforçar més s'embolicava, però el cap de servei ja l'havia trucat dues vegades aquell matí reclamant-li amb molta exigència ja que el departament de finances  li demanava abans que acabés l'any i no es podien endarrerir més.

El cervell demanava ajuda, l'estat del portador del cervell l'inflamava els sacsons i molts dels racons més recargolats i li causava gran dolor.

Neurones feu alguna cosa!

Ja ho estem intentant cervell, però no podem dominar els nervis. Si el portador reposés uns instants potser podríem fer-hi alguna cosa, però necessitem una treva.
De sobte, el sentit de l'oïda es va aguditzar i va escoltar un soroll. La porta del despatx s'havia obert i el portador del cervell s'havia posat alerta. No s'atrevia a mirar, no volia veure la cara del seu cap de servei amenaçant-lo de no pagar-li el sou fins si no acabava el balanç. Però algú que feia olor a flors blanques li va donar un copet suau a l'esquena. Quan es va girar, va veure una cara femenina que li era familiar i la veu de la qual li recordava a una bella cançó de Nadal.
La vista, l'oïda i el tacte van aconseguir que els nervis s'oblidessin del què estaven fent i  que el cervell es concentrés en aquelles sensacions agradables. La veu, l'olor, la carícia a l'espatlla, i la dolçor melosa del seu perfum. 


Hola, el meu nom és Amanda, sóc la germana del teu cap de servei i m'ha contractat perquè t'ajudi a fer totes les tasques que ell t'encomana. Ets el seu millor treballador i per això t'omple de feina. Però se n'ha adonat que ja no pots amb tanta càrrega i per això estic aquí per ajudar-te. Un cafè?

El portador del cervell li va agrair i el va acceptar. El sentit del gust va esclatar de felicitat, era el millor cafè que havia pres des de feia molt del temps.

L'he comprat al bar nou que han obert aquí sota. Són gent molt maca. El cafè de màquina que us donen aquí no val res. He pensat que t'ajudaria a esbargir-te i desprès d'aquest descans, quan ja ens l'haguem acabat, en hi posem. Segur que ho acabarem a temps.

El cervell va deixar de sentir dolor, però no sabia per quin motiu, el cor no podia deixar de bategar amb intensitat. 

Cor, què coi et passa!  Aquí a dalt tots estem tranquils, per fi!

No ho sé... cervell, si tu no ho pots controlar jo encara menys.

Les emocions van contestar. 
Això és feina nostra, però també es feina del portador. Si no sap com gestionar-nos el cor estar en  perill.

Però ni el cor, ni el portador semblaven adonar-se de res i el cor va continuar bategant amb molta força.


Continuarà...