Sempre, quan acabes un viatge acabes una història i és bo fer-ne un balanç.
Analitzar, comprendre, treure conclusions....
Què hem après? 
La gent vaitja per molts motius. Però sigui quin sigui el que el faci omplir una maleta i sortir de casa, representa creixement personal, emocional i sensorial.
Què he après jo?
Viatjant el grup s'aprèn a conviure. A ser pacient, a acceptar unes normes, que evidentment pots trencar. No sempre cal seguir el programa i te'n pots desvincular en alguna ocasió. Però a vegades per anar a visitar una  cosa que t'interessa te n'has d'empassar una altra que no ve de gust . Tot i així si el grup és agradable no t'importa continuar amb la colla de gent que t'acompanya i agafar-t'ho tot tan bé com puguis.
En aquest viatge hem tingut la sort de reunir-nos gent d'un tarannà molt similar. Fins i tot ara ja som 8 que hem quedat per trobar-nos altra vegada passat fetes i fer un sopar junts.  He que dir que aquest és el perfil del viatjer de https://www.promoviatges.cat/ 

Quan visites un país per primer  cop, sempre hi ha coses que sorprenen
 més que altres. Les mines de sal i el Camp d'extermini han estat el millor de tot. El resultat del la maldat del ésser humà, però també de la bondat. I en el cas de les mines de sal, la capacitat de crear bellesa en mig d'un entorn de treball d'extraordinaria duresa on també ho era present la mort.

Si he de dir alguna cosa de la gent que hi viu, només tinc una referent. La nostra guia Margarita. Nascuda a Cracòvia, va viure uns quants anys a Catalunya treballant de guia. l'entesa  i l'empatia que s'ha creat entre ella i  nosaltres ha estat excepcional. Un bellíssima persona, amb un sentit de l'humor peculiar , però que estima el seu país i que es fa estimar. 
Ulls blaus i vius i somriure franc.  Encantada d'haver-la conegut.
Finalment, dir que mai oblidaré com ha estat viatjat amb i en Pandèmia.  Les incomoditats i burocràcia no fan que el viatge sigui més crur 
Les ganes de tornar a la normalitat et fan esborrar qualsevol inconvenient i tires endavant com si demà fos l'últim dia que et queda per viure.
Ara més que mai gaudim del que poguem i donem mil gràcies per poder-ho fer.
Demà passat per tinc clar que em faré un TAR i una PCR per tranquil·lat meva i de totes les persones amb qui m'hagi de relacionar. Perquè cal pensar amb un mateix , però també els altres . Ens hem de cuidar tots per acabar amb aquest mal son.
Aquí acaba la història. 
Demà serà un altre dia i me'l passaré desfent maletes o sigui que continuarà.