Conte de 95: 12 de febrer 2021 

El conte 95 d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quins castellanismes acostumaven a fer servir encara que en català sabessin com s'ha de dir: i bueno la cosa va començar amb molt de carinyo, vale? Pues casibé que hi havia gana i les veus demanàvem bucadillos 

Però joder! S'havia acabat el jamó, coño! l'atún, no. Van prendre un carajillu amb molt cuidadu. Després es van adonar que passava algu raru i era que ja havia passat l'hora de dinar i que eren les vuit i mitja de la tarda, no pas del vespre. Pues no va passar res, perquè algú no sabés que un mechon de cabellos era un floc de cabells. I que la “porqueria” no era cap castellanisme. Sin embargu, el bolsu si que ho era i no hi havia manera de corregir mots que tots prou bé sabem dir, ja et fot, gilipollas! 

Doncs la persona preguntadora ja no sabia que més dir. Ella no era pas ningú per poder corregir. Però entre tots en vam esforçar per parlar bé el català. I si sempre és així, aniríem pel bon camí. Suposo que teniu clar que no el deixem d’espatllar, una altra llengua acabarà esdeveniment i ja no es dirà CATALÀ, sinó CATANYOL. La nostra nacionalitat haurà perdut el seu carnet d'identitat. Tot i que hem d'estar orgullosos de dues llengües poder parlar i de la importància de castellà, tingueu en compte que aquesta mai desapareixerà. Prou se'n va cuidar l'Estat espanyol quan Amèrica va colonitzar i les llengües natives per sempre va eliminar. Així que ja sabeu que ens pot passar. Tot i així és molt important defensar-se en més d’una llengua. No fos cas que féssim el ridícul quan anéssim a Madrid. Així ho explicava la Trinca i tenia molt sentit. 

Ep! I si pot ser somnieu també en català. 

 Bona nit. 

La Trinca. Coses de l’idioma.