Conte 81: 29 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar a quin d'aquests tres llocs voldrien viatjar: 
 -A l'espai antigalàctic. 

-Al centre de la terra. 

-Al fons del mar. 

Moltes veus li van contestar: 

Eren llocs atractius per passar un bon cap de setmana ja que era divendres i la festa començava. Com que no podíem viatjar, la imaginació s'havia d'utilitzar. Així que la persona preguntadora va anar escoltant tot allò que li anaven explicant. 

El centre de la terra no semblava el destí més desitjat, doncs poques persones l'havien triat. Tot seguit el fons del mar semblava prou atractiu. Per segons qui, fins i tot proper, perquè s'hi podien acostar en un tres i no res. No endinsarien a les profunditats, alguns però sí.  Ja coneixien el que hi podien trobar i això els donava certa seguretat. 

Però el destí triomfador i per a molts el millor, era l'espai antigalàctic, per surar a dalt del cel i des d'allà dalt veure la terra i el mar i flotar silenciosament en mig del firmament. Tot i així malgrat el confinament que hem hagut de patir hi havia persones que no volien sortir. Que eren una mica més anacoretes i ja els estava bé no moure's del nostre planeta. Com a molt, es solien conformar en anar fins a una muntanyeta o a un riu i tornar. 

Tots els destins estan molt bé. A la persona preguntadora li agradaria explorar tots els racons de l'univers, des del centre de la terra fins del mar obert. El que més ens costaria, a tots plegats, és separar-nos dels éssers estimats. Així doncs podem viatjar allà on ens plagui o ens vagi bé. Però sempre que els qui ens estimem ens puguin acompanyar. O bé que quan tornem, a casa els puguem trobar. Però això com diu la cançó, per molt lluny que estiguem els uns dels altres la distància no ens separarà. 

Bona nit. 

Ain’t no moutain high enouguh, Marvin Gaye.