Conte 78: 26 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar que era el que els deia el silenci i si el podien escoltar. 

Moltes veus li van contestar. La majoria li van explicar que sentien pau i tranquil·litat. Altres anaven dient que era un espai d'autoconeixement, i amb els silencis s'anaven descobrint interiorment. 

Gairebé tothom coincidia en què el silenci els proporcionava harmonia. La persona preguntadora també va descobrir que eren bastantes les persones que el silenci no podien escoltar perquè els acúfens els ho havien privat. Però tot i així aquell so molest venia del seu interior, igual que el batec del nostre cor, i el ronc dels nostres budells. Així doncs, el silenci ens ajuda si el sabem escoltar. No és només per relaxar la ment, sinó per escoltar el nostre cos i saber que ens està dient. 

Alguns els costa de trobar un lloc o un instant silenciós. Però fins i tot en un entorn sorollós hi pots trobar el silenci si t'hi pots concentrar. Tancant els ulls, tanques la porta al brogit i escoltes la remor del teu esperit. Després de les veus que jo avui he escoltat, encara que en cap moment hi ha hagut silenci absolut l'he sabut trobar i aquest conte us he pogut explicar. El silenci mai serà silenciós, serà calma amb una pàtina de rumors. I no sabem si estarem en silenci fins i tot quan serem morts. Però hi ha un silenci també interessant que gairebé ningú n'ha anat parlant. I és el silenci dels mots, de les paraules que no sabem dir perquè potser perquè no ens hi podem atrevir. Potser perquè allò que amaguem ens pot avergonyir, potser caldrà fer un silenci si ens volem fer escoltar. Potser callant algú ens trobarà a faltar. 

Ja ens ho deia Lluís Llach i ho haurem de practicar quan ens cridin a les urnes i silenci només puguin trobar. Però ara feu silenci i no hi penseu, que si no aquesta nit potser no dormireu. 

Bona nit. 

Lluís Llach. Silenci.