Conte 77: 25 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quines textures eren les que els agradava més tocar: 

Unes quantes veus li van contestar. Com que la persona preguntadora les mascotes va mencionar, li van explicar que la textura que més els agradava acaronar. 

I van comentar que dels seus animals com els gossos, conills, o els gats. Però en realitat no eren mascotes el que les persones havien pensat. Perquè tal com ho explicaven la persona preguntadora entenia que eren els seus animals de companyia. Encara que també podia ser que de manera simultània que fossin com una manta o un mocador, una jaqueta de llana o uns llençols de cotó. Perquè el que alguns van descobrir va ser  que un animal no és sempre una mascota, sinó qualsevol cosa que quan és al vostre costat us dona sort o seguretat. 

D'altra banda altres veus van comentar com els agradava el tacte de la pell del seu ésser més estimat i alguna veu més agosarada parlava cul de la seva estimada. D'altres no ho van voler dir, però suposem que la cosa anava per aquí. Altres textures interessants van anar apareixent: l'escorça d'un arbre, el tacte de la sorra del mar, el de la farina quan es fa pa, el de la pell d'un ou dur quan la closca se li retirat. Però sigui, mascota, animal de companyia, persona estimada o element natural, fan sentir bé quan són tendres i flonjos. Quan es deixen acaronar i amb aquest gest ens fan va saber que ells també ens volen estimar. El que podem arribar a notar i a sentir quan toquem amb la nostra mà, no és només cosa de l'ésser humà. Ja naixem amb aquesta condició quan tot just som un nadó. 

La natura ens fa ser tendres per ser estimats i deixar-nos estimar. Però a vegades quan creixem, tota aquesta tendresa la perdem. És bona cosa acaronar tot allò que ens fa sentir bé i no oblidar que amb una carícia hi ha tendresa, però amor també. Per acabar ja sabeu que sempre ha de sonar una cançó que hi tingui relació. Crec que us agradarà, si és que la voleu escoltar. Bona nit. A descansar. 

Conillet de vellut. J.M Serrat.