Conte 73: 21 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar si els nervis els feien tenir algun tic: algunes veus li van contestar. La persona preguntadora va agrair que no fossin tantes com les d'ahir, perquè tanta gent li va contestar que no va poder ni anar a pixar. La persona preguntadora sempre volia saber i aprendre i per això preguntava. Però ella també es sincerava. La gent que la llegia també sabien que sovint es perdia. Avui havien descobert que malgrat semblava que era una dona serena i que sabia aconsellar, els seus defectes també acostumava mostrar. 

També era nerviosa o ho havia estat. I gairebé sense celles s'havia quedat. I va comprovar que les veus que la contestaven també eren molt humanes perquè amb ella també es sinceraven i els tinc nerviosos eren tan variats que semblava  que “el mal sant Victu” haguessin passat. Uns menjant-se les ungles, els altres rascant-se el nas, altres voltant com una fera engabiada amb molta fam. Alguns ballant claqué o tocant la bateria, altres estossegant com si fessin el so d'un elefant. Déu-ni-do la festa que s'hauria muntat, amb tant nerviosisme acumulat. 

Però aniríem somrient perquè som molt bona gent. I a mida que ens anéssim mirant ens anirem engrescant i se’ns encomanarien les ganes de riure i després faríem gatzara i no ens hauríem adonat que els nervis ja ens haurien passat. Així que quan els nervis ens atrapin i no sapiguem com deixar-los anar, tota aquesta colla que som haurem de pensar que uns als altres ens podem ajudar. De ben segur que d’aquesta manera ens podrem relaxar. I per acabar-ho de tancar ens caldria una cançó que ens pogués tranquil·litzar. Bona nit. 

Intermetzzo Cavalleria rusticana.