Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

101 Contes Anna Pujol

CONTES, MÚSICA, VIDEO, POESIA, NARRATIVA

  • 0
    Mecenas
  • 0
    mensuales
  • 27.22
    total

CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 66

 
 Conte 66:14 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar en cas de que haguéssiu de fugir sobtadament, quina cosa es voldrien emportar. 

Moltes veus li van contestar, i fins i tot va semblar que es van posar d'acord els assenyats amb els aventurers. Els qui imaginaven que fugien d'una catàstrofe, o els que pensaven que els queia la casa al damunt. També va haver qui va suposar que d'un incendi s'havien de salvar i d'altres que devien pensar que fugir era escapar d'alguna malifeta i anar-se a amagar. 

Els objectes eren ben diferents en funció de què pensés la gent. Els més matiners van contestar que s'endurien els seus medicaments que els ajuden a viure i si no els tenen a mà, molt malament ho poden passar. Els que tenien animals només pensaven que els volien salvar i que mai els podrien abandonar. Hi va haver que va imaginar que gaire temps fora de casa no hauria de passar, i per tant les claus de casa o del cotxe no es podien oblidar. 

Els més sentimentals, van pensar en les fotos, els disc dur, els ordinadors, els mòbils i altres objectes electrònics. Fins i tot la Termomix o la nevera, només faltava una vaca lletera. I de sobte, van aparèixer els aventurers que es veien fugint de casa com en Rambo, armats fins a les dents amb tota mena d'armes i ganivets. 

També es van explicar coses originals i  estranyes. Una veu, un arbre mil·lenari va esmentar. Una altra veu més emotiva va recordar algun comiat trist i a les altres veus va advertir que una última mirada es voldrien emportar abans de marxar. 

Una cosa molt general va ser la bossa de mà on les dones de tot hi solem portar. Alguna més agosarada va dir, que el satisfayer també hauria de venir. 

Altres experiències personals les veus van explicar i ens van ensenyar que s’havien trobat en aquesta situació i no pots pensar tant quan has de sortir pitant. Quan et va d'un minut no sempre acabes d'encertar, allò que t'has d'emportar. Però quan a casa pots tornar gairebé tot es pot recuperar. 

Si alguna vegada us han  robat, haureu comprovat que cap d'un temps tot allò que va volar, ja no ho trobes a faltar. Només pots trobar a faltar vides importants i per salvar-les primer de tot t'has de salvar tu mateix. Mireu com a vegades és important no ser tan altruista si vols ajudar. 

Si tu no hi ets, qui cuidarà dels demès? Cuidem-vos i cuidem-nos, si volem sobreviure a qualsevol situació primer ens hem de protegir perquè desprès puguis fugir. I per acabar, aquesta cançó us ho acabarà d'explicar. 

Bona nit. 

Cuidate, la oreja de van Gock 

101 Contes Anna Pujol
25 julio 2021

Comentarios (0)

Escribe un comentario

Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.