-
0
Mecenas -
0€
mensuales -
27.22€
total
CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 62
Què us emportariueu de casa vostre si haguéssiu de fugir d'un perill inesperat?
Conte 62: 10 de gener 2021
El conte d'anar a dormir d'avui diu així:
Una persona va preguntar quina seria la cosa la que s’endurien si la poguessin robar.
Una persona va preguntar quina seria la cosa la que s’endurien si la poguessin robar.
Moltes veus li van contestar:
Algunes persones no volien robar. Altres volien robar coses materials de caire cultural.
Llibres, obres d'art, fins i tot van arribar a insinuar demanar un rescat per segrestar la Verge de Montserrat. Altres persones indignades amb la banca , volien escurar les cambres de seguretat i deixar-los ben pelats. Però no per enriquir-se, sinó per venjar-se de la seva superioritat.També hi havia indignació per la pujada de preu de l'electricitat i volien ser els nous Robin Hood de la llei de la pobresa energètica.
Però també hi havia persones emocionals que no volien robar res palpable. Volien robar cors, somriures, carícies, amor. I la persona preguntadora es va alegrar que el món no fos tan materialista com es podia imaginar.
El que va estar molt bé, malgrat tot, fou que les veus no eren de vulgars lladregots. Eren de persones que robant no volien fer cap mal. I era bo. Les persones volien robar per compartir,de possessions no volien tenir. Fins i tot hi havia que no s'havia plantejat mai robar res. Que només ho faria per la seva pròpia supervivència i si calgués es podria sacrificar, per tal que a la família no penúries no hagués de passar.
El final d'aquesta història és bonic. Em dona esperances i em fa pensar que hi ha bona gent i que NO robar és de valents. Els rics que s'avorreixen i decideixen robar és perquè no pensen com omplir el seu temps i fer alguna cosa per millorar.
Si tots som d'aquest tarannà contents hauríem d'estar. Perquè cap de nosaltres ha pensat en robar la felicitat. Siguem així de valents i mantinguem-nos ferms. Si tenim voluntat i no ens deixem dividir, no hi haurà mai res que ens pugui fer rendir. I per acabar com ja sabeu, amb un tema musical ha d'acabar el meu conte. Una cosa que no ens poden robar és la música que més ens agrada escoltar. Avui una regalo una bonica simfonia per poder-vos relaxar. Bona nit
Un obsequio para el mundo | Edward Elgar, Enigma Variations, IX Nimrod – OSNC
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.