Conte 60: 7 gener de 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona una frase va començar “el món s’enfonsa per...” 

I les veus que la van llegir la van completar amb molts arguments. 

Hi havia qui ho explicava científicament, i fins i tot parlava de l'expansió de l'univers. Hi havia que parlava com si fos un navegat i que en el seu vaixell s'anés enfonsant. Uns deien que per bavor, altres per estribord. 

Tot seguit hi va haver qui va anar a buscar tots els defectes del ser humà. En general tots el veien roí, defectuós, egoista i amb manca d'empatia. Semblava com si, la humanitat no ens generés simpatia. Alguns van predir que ens estem a punt d'extingir. 

A la persona que preguntava, no li va agradar tan derrotisme, i voler animar amb una mica d’optimisme. 

Mare meva que difícil que serà! Em pregunto perquè sou tan catastrofistes. El món està suspensió i no pot deixar de girar, com la roda que al hàmster li agrada fer voltar. Si no deixem de caminar el món no s’aturarà. 

Tots els que avui heu contestat, estem units per l’amistat i això és suficient per viure amb tranquil·litat. Arreglem primer les nostres vides que és el més important. I de la resta ja n'anirem parlant. 

per dir-vos bona nit, us poso aquesta cançó que no sé si mai heu sentit. 

Fousheé - Deep End