Conte 58. 5 de gener 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar de quines coses es podien enamorar. Ja de bon matí ella havia recordat que quan era petita un personatge animat l'havia captivat . 

Poques veus van contestar però va poder comprovar que sola no havia estat. Hi havia alguna persona més que somniava que es trobaria de veritat amb un home que s'assemblés aquell que algú havia dibuixat. Però no es va donar per satisfeta. Hi havia d'haver alguna cosa més que s tothom enamorés. 

Segur que hi havien amors particulars que a molts altres llocs es podien trobar. I certament va ser així. Coses més profundes que l'amor a un ésser animat, va poder llegir. Els que parlaven d'objectes, no eren objectes qualsevols, darrera d'ells hi havia estat una persona a la qui havien estimat. Altres no parlaven d'objectes sinó de sentiments, d'emocions, d'amistat. Totes elles tenien un significat. Volien tenir-les amb elles per sempre. Saber-les trobar a tots els racons. Hi havia qui estava enamorada de la vida i de tot el que ens pot donar. 

No  només els qui estimes, sinó de tot allò que pots contemplar i que ningú et farà pagar. Com el cant d'un ocell, la posta del sol, l'esplendor del la natura, la força del mar, la fortalesa de les muntanyes. Però, sigui el que sigui que t'hagi enamorat, ja mai més ho hauràs pogut deixar. Per això les coses que estimem ens agrada conservar. I si més no encara que no les veiem, que no les puguem tocar, sabrem on son potser només ens caldrà mirar al cel o contemplar un estel. Potser mai us ho havien plantejat, però sempre podeu estar, eternament enamorats. 

I aquell dibuix insignificant que a mi m'agradava i em continua agradant sempre el tindré present, i si no fos així no hagués pogut explicar aquest conte, que com tots té un principi i un fi. 

I per acabar, com cada nit, un tema musical us vull regalar, perquè entengueu com 

N'és de fàcil somniar amb quan dia a dia , omples el teu món de fantasia. 

https://youtu.be/djV11Xbc914 

Take on me