-
0
Mecenas -
0€
mensuales -
27.22€
total
CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 54
Conte 54: 1 de gener 2021
El conte d'anar a dormir d'avui diu així:
Una persona va preguntar com va ser el dia que es va assabentar que els Reis de l'Orient eren gent normal i corrent. La persona preguntadora va explicar que va saber que eren el seus pares els qui portaven els regals a l'escola, quan tenia 7 anys i que li havien dit els companys.
Els més espavilats, ho anaven "xivant". Moltes veus li va contestar que a ells una cosa semblant els havia anat passant. Si no havia estat a l'escola, havia estat la cosina o el germà gran, però pocs pels pares se n'anaven assabentant. Algunes veus més bromistes li van contestar que si no hagués estat per ella, que sempre ho preguntava tot per tuiter, no ho haguessin sabut mai.
Cagu'm la mar salada! Les xarxes socials quin mal que fan. Però també hi havia qui feia broma amb els reis i la corona, que enguany tan ens han fet xerrar. Aquest reis no són reis són de fiar i com que ens han fet enfadar, carbó els hi haurien portar. Però desprès de passar per damunt de la maleïda corona que tant ens esborrona, alguns també van confessar que a casa els havien explicat qui eren els reis de veritat. La persona preguntadora es va adonar que no era ella sola qui als seus fills no havia volgut enredar.
Explicar que eren un senyors que van viure fa molt temps, segons les sagrades escriptures i que eren rics però que regalaven coses valuoses a gent que no tenia res. Però que d'allò ja feia tan temps que només en quedava la tradició i que els pares els regalàvem la amb molta il·lusió, tot allò que podíem comprar però per això no sempre tot el que demanaven a la carta els hi podien portar. Hem d'aprendre que a la vida, no tots tenim les mateixa opció. Segons a quina família hi arribaran moltes joguines, però depèn de quines, ni carbó.
Explicar que eren un senyors que van viure fa molt temps, segons les sagrades escriptures i que eren rics però que regalaven coses valuoses a gent que no tenia res. Però que d'allò ja feia tan temps que només en quedava la tradició i que els pares els regalàvem la amb molta il·lusió, tot allò que podíem comprar però per això no sempre tot el que demanaven a la carta els hi podien portar. Hem d'aprendre que a la vida, no tots tenim les mateixa opció. Segons a quina família hi arribaran moltes joguines, però depèn de quines, ni carbó.
Segons s'explica, un nen fill de pobres, va lluitar pel que ell pensava que seria bo per tots aquells que patien misèria. Que també hi havia molts malats i que ells els guaria i que al cel va aparèixer un estel brillant, com el que hem vist aquest any. I encara que ell va patir, diuen que és veritat que a molts malalts va guarir.
Aquest any hem omplir-nos d’esperança i d’ il·lusió i confiar que entre els més savis científics, com diuen que van ser els reis d'Orient, es trobarà la solució per curar a la gent. Podem confiar i creure, com quan érem nens que la màgia arribarà. Poc importarà si ho porten uns "pares" o unes "mares" de l'orient o de l'occident. El que hem de creure és que tot serà millor. Què a poc a poc, a mida que avanci l'any tornarem a somriure com antany. No a tots els mags els funciona la màgia però si l'il·lusionisme.
Il·lusionem-nos, doncs.
Bona nit.
Bona nit.
Fantasia (L’aprenent de mag) MIki Mouse
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.