-
0
Mecenas -
0€
mensuales -
27.22€
total
CONTE D'ANAR A DORMIR NÚMERO 52
Conte 52: 30 desembre de 2020
El conte d'anar a dormir d'avui diu així:
Una persona va preguntar quines coses vergonya els feien passar. No van contestar gaires veus però no li va importar. Aquell dia ella tampoc tenia gaire temps per parlar.
S'acabava l'any i tothom no estava content perquè el 2020 l'havien passat malament i potser això havia fet que el sentit del ridícul poc ens afectés.
No era gaire important si saludaves per error a un desconegut, perquè amb el coi de mascareta tots anàvem perduts. Quina importància tenia si et demanaven cantar una cançó en mig d'una reunió i et posaves a desafinar. Si mai ens hem de sentir ridículs que no sigui per fer l'animal o per riure sense fer cap mal. Podem sentir-nos ridículs quan no sàpiguen com animar, ens podem sentir ridículs quan algú que ho necessita no li sapiguem donar la mà.
Quan a algú que està sol no puguem acompanyar. I no cal ser gaire a prop seu. Perquè hem après que malgrat la distància hi podem ben atansar. Enviant una carta, compartint una foto, un acudit o una cançó. Tal com ho intentat fer jo, a tots els que m’heu llegit, aquesta nit.
Hem acabant sent bons amics i encara que estigui lluny de vosaltres estic a prop dels vostres cors.
You’ve got a friend Carol king-
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.