El conte d’anar a dormir diu així: 

Una persona va preguntar quin podia ser la seva petita il·lusió del dia, ja que darrerament amb la COVID poques en teniem. 

Algunes veus li van contestar, encara que , en altres ocasions , per coses menys importants havia rebut moltes més opinions. Malgrat tot, encara hi havia coses que podien il·lusionar, com llegir un llibre veure sortir el sol, que un lampista arreglés una averia, i anar a recollir als menuts a l’escola cada dia, que a més d’il·lusió també era una alegria. Anar amb bicicleta, o anar al gimnàs,  celebrar el solstici d’hivern, i xuclar la seva energia , o dir adéu a la feina amb melangia, però amb prou il·lusió per celebrar la seva jubilació. 
També hi havia un senyor que celebrava aquell dia fent a la seva dona un petó hivernal, però ple de calidesa i amb tota la tendresa. Una meditació cabalística també havia il·lusionat a un jove que l’havia practicat. Esporgar els bosc i fer migdiada, un altra raó per omplir-se d’il·lusió. 

Però també hi van haver veus que va arribar per dir que l’havien perduda. Però una cosa no es pot haver perdut ,si abans no l’has tinguda. Cal tornar a recordar quina cosa ens va il·lusionar. Cal pensar que un dia o altre, encara que sigui durant un breu instant, tots aquells bons moments un dia tornaran. 

Júpiter i Saturn avui es faran un petó desprès de mil anys de separació.  Avui per a tothom brillaran al cel ,més fort que cap altre estel. Potser si els mireu, l’alegria recuperareu. 

Bona nit, descanseu. 

https://youtu.be/VXpfSH3Sg00