Conte 42: 20 desembre 2020 

 El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar-se unes quantes coses. També va preguntar a altres persones. Però aquell dia les opinions eren tan barrejades i tan diferents, que es perdia en alguns moments. 

Quin debat amb el cafè! Que si en càpsules o en cafetera exprés. Tantes veus li van contestar que ja no va saber que més preguntar. Era el dia de la Marató i va pensar que calia reflexionar si existia realment la solidaritat. Però res, quin dia! Potser aquella nit conte no faria. 

Quan de sobte un nou debat damunt la pantalla apareix, i la deixa desconcertada . Ara parlem de feminisme. Tot això amb una tarda. Avui si que es farà llarga. Masses  fronts oberts. Això no pot ser! 

Finalment va decidir que avui no tenia res més a dir. De tant en tant el cap vol reposar i ara no convé fer-lo rodar. Cal pensar que s'acosten festes de Nadal i aquesta setmana hauré de fer un conte especial. 

Doncs apa! A reposar i així sense pensar, el cervell m'ho agrairà. Descanseu i no penseu tant i les parelles més ràpid se us tancaran. Escolteu només el silenci. https://youtu.be/8FB9GYkIT3E 

 Bona nit.