Conte 4: (9 de novembre de 2020) 

 El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

 Una persona va preguntar com a la canalla se l'hauria d'educar. Unes veus li van contestar: 

Algunes deien que amb amor, amb empatia, que se'ls havia d'escoltar cada dia; que no hi ha llibres instruccions. I els de la DGAIA la van advertir i li van explicar que hi ha infants que tenen pares però junts no poden estar, perquè la tutela els han hagut de retirar.

Quan la persona es pensava que ja estava tot dit, van aparèixer ensinistrador de gossos i l'home del fuet. Tots dos amb un bon manual per ensinistrar. Però la persona preguntadora no sabia pas quin dels dos triar.

De sobte, es va  trobar al vagó del silenci que el PROCICAT s'acabava d'inventar, amb un parell de vailets que havien anat a buscar bolets i que orgullosos a tothom la foto van ensenyar perquè ens poguéssim delectar.
Aquesta nova modalitat de viatjar sense escoltar cap soroll i evitar contagiar a molts no els acabava d'agradar, però hi va haver qui fins i tot ho va aplaudir i se'n va alegrar. Com que es podia triar a qui vagó viatjar, gaire debat no va generar. 

I desprès de tanta xarrera i tanta explicació, la persona preguntadora va arribar a aquesta conclusió: si no teniu el costum de llegir les instruccions per fer anar una màquina i us funciona bé per intuïció, segur que quan tingueu un fill o filla  li sabreu donar una bona educació. 

 Avui la música vosaltres haureu de triar.
 La persona preguntadora se'n va a dormir, que li cal descansar i demà a tots vosaltres alguna altra cosa us preguntarà.
Bona nit.