El portador del cervell, s'ha fet el cafè i se l'ha pres.

Aquell cafè que li ha enviat el cap de servei Frederic.
El cafè torrat amb un toc de caramel.  El mateix sabor d'aquell dia fatídic que va tenir un final feliç. El dia que va conèixer l'Amanda, la noia que no coneix ningú.
Però els sentits de l'aroma i el gust han estimulat altra vegada la imaginació i l'Amanda torna a ser al seu costa, Però no fa res, ni tan sols canta. És com si estigués veient la imatge d'una noia en una postal de Nadal.
Immòbil, en dues dimensions. Somni i imaginació.

Ja no porta cap barretina al cap. Se l'ha tret i la porta a la mà. 
El portador del cervell ha parpellejat i ha espolsat el cap de pensaments.  L'Amanda ja no hi és.  No tornarà.

Sona el telèfon. 

Sóc que Frederic! Has rebut el meu regal.
Hola! I tant! quina sorpresa més agradable! Moltes gràcies.
Et vaig veure tan atabalat aquell dia que vaig pensar que havia de fer alguna cosa per compensar-te. No et mereixies tantes exigències. Sempre has estat el millor dels meus treballadors i això ho pagues car. Sempre et toca fer la feina més difícil, hauré de començar a confiar algun altre dels teus companys i descarregar-te una mica, t'ho mereixes. Encara no sé com has estat capaç de sortit-te'n tot sol. Sense ajuda de ningú. Em sap greu. Però si algun dia necessites algun cop de mà, demana-ho. Sort que aquell cafè que et vaig portar sembla que et estimular, perquè cap de poca estona ja ho tenies tot enllestit. Per això he volgut fer-te aquest regal.
No recordo que em portessis cafè.
No m'estranya. Estaves tan preocupat que em sembla que no em vas veure ni sortir ni entrar. 
Bé, doncs moltes gràcies per tot i que tinguis un bon Nadal.
Gràcies, el mateix el desitjo. Tan a tu com a la teva família.
La meva família... aquest any no la podré veure. Han tancat l'espai aeri  i no puc volar a la Japó per celebrar el Nadal.
Jo... jo tampoc , només ho celebro amb l'Elisa. És la meva xicota, saps? Fa poc que sortim junts. Vols venir a celebrar-ho amb nosaltres? Viu molt a prop de casa teva.  Al carrer de davant....

I aquella nit de Nadal, el portador del cervell va celebrar el Nadal amb dues persones que fins aquell dia gairebé li eren desconegudes, però intuïa que aquell seria el principi d'una gran amistat.
També va descobrir que el havia fet patir al cervell per ximpleries. Ara que ja havien passat  se n'havia adonat de la poca importància que tenien.  I el més important, que quan havia estat ell l'amo del seu pensament i havia desviat l'atenció de tot allò el el preocupava, havia aconseguit el seu objectiu. 
Se n'havia adonat que no sempre és el cervell qui ens domina, sinó que ell, com a portador pot fer i desfer, pot imaginar i aprendre del que ha imaginat.  Pot somniar i entendre perquè somnia i que li està explicant el subconscient de si mateix.
Pot tenir un neguit i deixar-lo anar amb un sospir. Pot respirar tranquil quan estigui nerviós.


Pot desfer qualsevol garbuix que es faci al cervell.

Fi.
(Començarà.....una sorpresa)