Una tassa de porcellana blanca, amb un ribet daurat i fulles de boix grèvol verds amb boletes vermelles.

Un paquet de cafè embolicat amb paper d'embalar marró, de dins se n'han escapat sis o set grans que també jauen al costat de la tassa, que fumeja i desprès aroma a torrat amb un toc de caramel.


El cap de servei també pren una tassa de cafè.  Seu en un balancí de color blanc i es gronxa al ritme de jazz. Estàs molt cansat, diu.
 El portador del cervell coneix la lletra d'aquella música, és una cançó de Nadal i es posa a cantar.

Santa bay, just slip a Sable under tree, for me...
Been an awful good girl
Santa baby, so hurry down the chimney, tonight...

Però en realitat no és ell qui canta, és l'Elisa. I ara, de sobte, el cap de servei a desaparegut. I també el balancí. I el portador del cervell es pren la tassa de cafè torrat amb un toc de caramel. I porta un jersei de llana vermell estampat amb dibuixos del Tió de Nadal.

L'Elisa porta una barretina i un llibre ple de partitures amb cançons i li demana que si li pot donar un cop de mà per endreçar-les alfabèticament. Però ell no té ni idea com ha entrat a casa seva i li remena tot el menjador i li posa les partitures dins d'un calaix, i se'n va. Però abans agafa el paquet de cafè i se l'endú amb ella. I abans de tancar la porta fa sonar el timbre del carrer que fa:

Ding, dang ,dong,
Ding, dang, dong, 
dringueu sense parar, anar amb trineu es divertit....

El cervell ja no dorm i el portador tampoc. S'ha despertat amb una cançó que se li ha ficat al cap i que no pot aturar.  Es dirigeix a la cuina i es fa un cafè, però justament en aquell moment sona el timbre.

Ding, dong....

Li ha portat una capsa embolicada amb paper de seda, i lligada amb un llaç de ràfia. A dins hi ha ha una tassa de porcellana tassa de porcellana blanca, amb un ribet daurat i fulles de boix grèvol verds amb boletes vermelles. I un paquet embolicat amb paper d'embalar marró que fa olor a cafè torrat de Colòmbia amb un toc de caramel.
Una nota que hi diu:

El cafè fa miracles, si no fos per aquell cafè potser mai haguessis acabat la feina a temps. Te'n portaré més de tant en tant. Però aquests dies espero que el gaudeixis molt a casa. 
Que passis molt bones festes!
El teu cap de servei Frederic. 


Somni, que has fet? Ara sóc jo el que estic preocupat.  Aquestes coses passen al cervell? Vull dir, si el cervell també  fa màgia? Això ho desconeixia i em fa respecte.
No, jo només sóc un somni premonitori. Però només ho he estat avui, per primera vegada. Podia no haver-ho estat, si tot això no hagués passat. Però com bé deies ahir, a vegades també hi juga la casuística.
I ara que més pot passar, somni?

Doncs, no ho sé. Però m'agradaria que pogués interpretar que l'Amanda no va existir mai, que tal com li va dir el seu cap, va ser cosa del cansament que li va fer imaginar que qui havia entrat al despatx havia estat una noia. I que en realitat va ser el Frederic qui li va portar el cafè.

Potser la casuística encara ens portarà més sorpreses. Si ets un somni premonitori només ha passat la meitat del que ha somniat.


No ho sé cervell, haurem d'esperar. Però em penso que feia molt de temps que el portador estava tan tranquil i feliç.

Ell encara no ho sap, però ja ho descobrirà...

Segur que farà el que sigui perquè se n'adoni. Ets un cervell molt intel·ligent.

Continuarà.....