Ahir a la nit vam riure molt amb l'Eulàlia.  Una senyora d'uns 70 anys problemes de mobilitat.  És desplaça amb bastons i camina una mica de gairell. 
Viatja sola, i també hi ha un altre senyor  que viatja sol. El primer dia els van fer seure junts a l'avió i ella ens ha començat a dir en broma que es un pertubat amb ordre d'allunyament.  La batejat com " aguafiestas"  però no podreu riure amb ella el que  ha rigut tor el grup si no us puc descriure la situació.  La és que som un grup molt ben avingut i es ho passem molt bé junts. Quan viatges en grup s'acaba convertint el la teva família durant el temps que dura el viatge.

Que us haig dir de la resta del dia.
Ha estat cansat però intens. La vista a les mines de sal de Wieliczka són impressionants i  per molt que t'ho expliquin si no hi has estat mai no et pots imaginar el que hi trobaràs allà sota. I molt menys que hi haguessin miners que es conertissin en artistes i que això els salves la vida i es conertissin en artistes professionals i millors vides.

La fàbrica de Schiler ja no és fàbrica, sinó museu. Hi conservat el despatx on es va filmar la pel·lícula.  Però la resta és un homenatge a tot el que va passar allí , fotos, objectes de l'època, representacions de la feina que s'hi feia.... I que et fa reflexionar molt.  
He arribat a la conclusió que els homes no aprenem gairebé res del passat perquè actualment els països de l'ONU encara permeten que a altres països del tercer món encara es treballi en condicions infrahumanes.
Només pensem que els nazis van ser molt dolents. 
No viurem mai al paradís. 
Així que quan s'ens presenti l'oportunitat de gaudir no la deixeu passar, mai perquè serà difícil que torni a passar el mateix tren .
Demà Auswitz....em penso que no riurem tant.... ja us explicaré.
Fins demà.
Continuarà....