Conte 83: 31 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar de què parlaria una cançó que poguessin composar. 

Però just quan ho preguntava algú li va fer notar que la pregunta s'havia de rectificar. I perquè fos correcte havia de canviar “compondre” per “composar”. Fet l'aclariment, les veus li van anar contestant allò que els semblava que voldrien anar escoltant amb música que ells mateixos anaven imaginant. Alguns li suggerien temes musicals que els agradaven tant que ja no calia compondre cap altra cançó perquè aquella ja era la millor. Li anaven regalant aquella música que quan arribava a les seves oïdes s'anava emocionant. Quan un fil comença així, la persona preguntadora ho sap agrair. No hi ha res més agradable que trobar algú a qui li agrada compartir el que aprecia sense cap altre objectiu que transmetre alegria. 

Tot seguit moltes altres veus van començar a suggerir temes per una bona cançó com: la llibertat, la salut, la amistat, el dolor, l'esperança, la ràbia, la tristesa, fins i tot alguns temes suggerien cantar a les flors o a la gastronomia. Temes que reflectissin la situació actual, temes que els portessin bons records, que cantessin a la mar, a la natura, a les muntanyes o als prats. Que cantessin explicant que els somnis es faran realitat o el que s'esdevindrà realitat o acabarà passant de veritat. 

Si fos cantautor avui podria fer una gran cançó, tot el que heu explicat a qualsevol que s'hi dediqui segur que moltes coses li ha inspirat. I fins i tot ja sabria quin estil musical aquesta cançó tindria. Perquè d'això també se'n va parlar i un nou tema es va encetar. Què passa amb el regeton que molta gent no el pot suportar però quan sona no pots deixar de ballar?  Però això deixem-ho a banda, un altre dia en podrem parlar. 

El que m'haureu de disculpar si la cançó que us agrada no ha pogut sonar. Potser si un dia la persona preguntadora s'ho proposa us podrà demostrar que tots la nostra veu podrem alçar, i si hi posem música molt més enllà el missatge segur que arribarà. Les cançons i la música ens poden representar, i si són bones poden triomfar i arreu de món es poden escotar. I si hi ha una cosa que mai morirà és la música, encara que la vulguin matar. Perquè des de que va cantar el primer ocell, o va bufar el vent, o el primer home una pedra va colpejar per alguna cosa poder esclafar, aquell dia la música va començar. I encara que morin els millors i ens sembla que ens quedem orfes de referents, podem estar contents, la música sempre hi serà. És difícil triar un tema musical que parli de tot el què heu dit. Però potser aquest s'hi pot acostar. I si no ho sabeu només escolant al vent la resposta sentireu. Tot i així aquesta cançó un dia ens va explicar que la música podia morir, però ni el que ho escrivia ho va acabar de pair. 

Bona nit. 

American Pie, Don McLean.