Conte 75: 23 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quines olors els portaven records. 

Moltes veus va escoltar doncs van ser moltes les que li van contestar: la persona preguntadora havia pensat en les olors que ella hagués contestat, si li haguessin demanant. Però les va trobar entre tots els qui la van contestar. Hi havia olors de la natura, de menjar i de la llar. Però en general, les que més agradaven eren les d’ herba i sorra mullada. Aquesta és la olor que només la natura sap crear i que no ho podria aconseguir ni el millor dels alquimistes perquè per molt que ho volgués intentar aquella barreja del "tot" mai podrà destil·lar. 

L’olor que hi ha al boscs de ginestes, espígol, farigola i romaní que tan m'agraden també a mi. També les de gessamí, tarongina i rosa de pitiminí les preferides del nostre jardí. Les olors de la llar, de foc, de cafè de pa torrat, a tots també ens han agradat. La de l'olor d'arròs i escudella que són una meravella. Altres olors vaig anar flairant de les veus que anaven contestant. L'olor de la nostra pel, neta o perfumada amb sabons i colònies que ja no ens posem però que ens recorden a persones que encara que ja no hi siguin, estimem. Olors que no ho acaben de ser, com la benzina o el paper. Però que quan les nostres narius les ensumen ens porten bons records. Records d'infantesa i d'una gran bellesa. 

Us n'heu adonat que només amb la nostre flaire ja trobem la felicitat? I dels perills que podem evitar si els podem arribar a ensumar. L'olfacte ens hem de cuidar encara que fins ara no havíem arribat a pensar. Perquè darrera de cada olor a la nostra memòria hi guardem un bon record. Els dies de pluja, els estius vora al mar i moltes més coses que avui heu recordat. Com sabeu el conte de cada nit no pot acabar sense una cançó que ens ho acabi d'explicar. Bona nit 

Sandra Bautista. La casa dels mil olors.