Conte 74: 22 de gener de 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar si en el cas de trobar-se en mig d'una tempesta on es voldrien aixoplugar. Podia ser un barraca, una cova, o un castell. Moltes veus li van contestar perquè aquell dia molts dels que li parlaven es van mullar. 

Uns la barraca van triar, però la majoria van especificar que una barraca de pastor havia, de ser per anar bé. Seria de pedra seca, ferma i centenària encara que no hi càpigues gaire gent mentre al seu costat, si hi hagués el seu enamorat ja estaria content. Altres van triar la cova i algú ho va deixar clar: va ser a les coves on la civilització va començar. I malgrat no sabien el què a dins hi podrien trobar, els generava seguretat. Alguns fins i tot vaig imaginar que bé que hi podien estar. 

Però també hi van haver veus que vam triar el castell. Aquí la imaginació encara més es va desbordar, i mil coses van imaginar. Fantasmes simpàtics, enormes llars de foc, personatges encantats i enigmàtics. Però a la cap i a la fi l'objectiu era el mateix: trobar un lloc segur on poder-se aixoplugar. Per això molts van contestar que a qualsevol dels tres llocs els anava bé, que entrarien al que trobessin primer. Però si una cosa m'ha agradat és la imaginació que mots hi heu posat.  Cada dia en general, vaig descobrint i vosaltres potser no us n'adoneu, que la natura estimeu i la respecteu. 

Ella avui ens ho ha demostrat perquè s'ha endut tot allò que no li ha agradat. I la seguretat l'hem trobat quan a casa ens hem tancat. Després de tants dies de confinament tot i així, que bé que a casa ens hi trobem. Ho hem de valorar perquè castell, barraca o cova no ens maqui mai un sostre on ens puguem refugiar amb la persona estimada. 

I per acabar el conte, toca escoltar una cançó de la pluja ens parlarà i que segur que ens relaxarà. 

Bona nit.  Riders on the strom. The Doors