Conte 71: 19 de gener de 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar com seria un món ideal segons el seu parer: moltes veus li van contestar i totes les respostes eren idees per poder-lo millorar. 

Algú suggeria una anarquia, que no volia pas dir lliure albir, sinó que tothom es comportés amb respecte i sense envair la llibertat dels demés. Altres veus volien la igualtat entre tota la humanitat. Ni rics ni pobres que tothom tingués salut. Un món on tothom tingués les mateixes oportunitats. Que hi hagués felicitat. El que més es va repetir era la por que les persones humanes deixessin d'existir. Però també hi havia  a qui li preocupava la natura es deia que en tenim poca cura. Una idea general, deia que una cosa molt important és estimar de manera transversal. 

Algú va parlar de diners i de projectes futuristes on tots estaríem connectats, mentre altres preferien tornar al passat. Un món ideal per a tots seria possible si ens adonéssim que les coses que no ens agraden són necessàries. Sense malaltia no hi ha ciència, si hi ha perfecció no hi ha evolució, si no ens equivoquem mai evolucionem. Però el que tothom té clar és que el planeta s'ha de cuidar. 

Potser ho diem avui, ara que ens hem adonat que el que la natura ens demostrat. Quan ella ens ha pres la llibertat que nosaltres li robat, a casa ens ha confinat. I quan no hem intervingut ella gairebé ha ressuscitat, ha fet el què ha volgut. 

Si no ho fem bé, potser acabarem vivint tots al carrer. Si el planeta ja res ens pot donar, de la força de la natura ens haurem de refiar. Ja que hem parlat de tantes utopies no en vindrà d'una més. Una cançó com cada nit us ho explicarà encara que altre cop la utopia hi serà. 

Heal the world, M. Jackson (A Rieu)