Conte 67: 15 de gener 2021 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar que farien el cap de setmana per poder gaudir, si la pandèmia no existís. Moltes veu van contestar, però aquesta vegada no gran cosa diferent li van explicar 

Tots i totes trobaven a faltar als seus familiars i molt especialment les festes amb amics amb sopar música i gatzara. També es volia viatjar però tots estàvem tan acostumats ha estar tancats que el destí que es triava no era gaire llunyà, com a molt fins a Andorra i para de comptar. Triaven coses ben senzilles que de ben segur haguessin estat molt més extravagants si la pandèmia no estigués passant. O potser no, potser tampoc fèiem tantes coses com ens semblava, quan la pandèmia per món no voltava. 

El que més li va sobtar a la persona preguntadora fou que en aquestes suposades retrobades no es parlava ni de petons ni abraçades. I tots sabem que molt ho desitgem i tant ho necessitem. Que sigui això el primer que recuperem. I tot seguit la gresca ja la farem. No fem un hàbit de l'avorriment, o la nostra vida malbaratarem 

Aneu estalviant per la gresca que això ja s'acabava. Arribarà l'estiu i com diu la dita "tota cuca viu" i deixarem de ser illes dins un riu. Sembla impossible però aquest dia arribarà i de nou tots podrem tornar coses podrem tornar planejar. Per acabar aquí teniu la cançó de cada nit, per anar ben contents cap al llit. 

Illes dins d’un riu. Tomeu Penya.