Conte 59. 6 de gener.2021 

El conte d’anar a dormir d’avui diu així: 

Una persona va demanar que paraules a l’atzar deixessin anar, I amb totes elles un conte podria crear. 

I vet aquí el resultat: 

 Una persona va començar el dia amb un dolor a l’esternomastoïdal que li hagués calat foc a tot del mal que li feia. Hola!  Li va dir en Supercalifragislisticoespialidoso, tingues força que a mi m’han operat i m’han posat una Endoprótesisbilial i m’han deixat ple de topants, però em trobo com si acabés de néixer. Doncs jo estic com si m’hagués passat un camió. Tot això és culpa del consumisme. Som uns golafres. Això ho seràs tu cabronàs! Que t’has fotut una cassola d’arròs. És que desprès de dinar m’ha agafat son i he vist  una negror, però al final ha vingut una fada i m’ha tret el dolor. Vols dir que ho ha estat un somni?  Potser sí, encara estic endormiscada. Si vols et convido a menjar pastanagues les porto al camió. Abans hauria de passar per casa que haig de regar una flor. Just en aquell moment, va pensar: l’estimo. I va sorgir l’amor. Hi havia empatia perquè tots dos havien superat la malaltia i ho havien superat gracies a la resiliència. Era aquell el moment de ser concupiscent.  Hi van posar tot l’aürt, l’embranzida, i el dildo. Fins que es van fer un petó. Cuca, m’és tot igual, celebre-m’ho amb jusblica i anem a la Faràndula, que serà el meu regal. Sí, prenguem-nos-ho amb Nihilisme i fem unes vacances. I si desprès fem una rebel·lió? I si fem una república? Però potser que la fem quan estiguem tips. I quan vam omplir ben bé el pap, van fer un rot i van aconseguir la llibertat!!
 
Així és com el conte he acabat i com sempre una cançó hi haig de posar si és que la voleu escoltar.

https://youtu.be/csoyV9ZlQZ8 (no és sempre és fàcil trobar paraules)