Conte 57:  4 desembre 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 

Una persona va preguntar quines coses els agradava col·leccionar. Moltes, moltíssimes veus li va contestar. Eren tantes aquesta vegada que gairebé no la deixaven respirar. 

Els col·leccionistes estaven tan orgullosos del que havien arribat a arraconar que tots li volien mostrar. Li enviaven fotos, li deien la quantitat de material que tenien guardat, amb molt bona voluntat. 

Si algú li hagués pogut casa seva, allà l'hagués portat i un per un tots els objectes li hagués ensenyat. Hi havia col·leccions molt usuals com mussols o postals i úniques i originals com el noi que col·leccionava crostes de cicatrius i amb pels  i senyals. 

Em podia passejar per un museu virtual i per totes les cases dels col·leccionistes com si fos museu i jo una turista. I també observava precioses peces d'artesania. Fins que de sobte, es va acabar tota aquell món de fantasia quan una persona molt important va dir que col·leccionava disgustos, i algú més s’hi va anar identificant; perquè a patir d'aquell moment van aparèixer els pessimistes de mena que només col·leccionàvem decepcions i factures , deutes i amargures. De sentir-los gemegar i no saber com els seus problemes solucionar d'ells em vaig voler oblidar. 

Quina sort teniu els col·leccionistes, que en pots o en racons, en vitrines o flascons guardeu les vostres il·lusions. Cada vegada que les mireu i repasseu, les vostres cabòries oblideu. Jo no sóc persona que m'agradi col·leccionar, o potser, sí. Potser sóc del vostre equip, perquè ara que me n'adono col·lecciono un conte cada nit. I si no m'he descomptat avui és el 57 que us he explicat. Col·leccioneu il·lusions i sigueu creatius. La ment és més feliç si us manteniu actius. I per acabar una mica de música per poder el conte tancar. 

Bona nit. 

Imagination. Just un ilusion 

 https://youtu.be/nzhyQFVIuRA