CONTE 51: 29 de desembre  de 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: una persona va demanar si embarbussaments li sabien explicar. Unes quantes veus li van contestar. 

No era fàcil de trobar frases embarbussades, doncs poques ens n'han ensenyades. Però tot i així, algunes en van sortir. 

Un ric pujava al cavall d'un ruc, el ruc va ensopegar amb un roc, i varen caure a un rec... el panxo li va dir al pinxo...setze jutges mengen fetge, i rac, rec, ruc, vols que et punxi amb un punxo, un penjat li diu a la perdiu...uni, dori, teri, què fas tu garsa 

Gil rompió un barril que locura! Visc al bosc i busco besc. Cuentalas bien que vente son. El cura de la locura. Plou poc, però de genolls collia el que s'enyora la senyora. Un carro carregat de rocs ple de pebre negre està. I ja no puc continuar o la llengua m'hauré de desembollicar. 

No és el millor conte que us he explicat, però més de 50 ja us n'he contat. I si voleu que continuï així, de vosaltres depèn. No sabeu amb l'alegria que us llegeixo cada dia quan m’aneu responent. De tot el que em podeu explicar un conte cada nit us puc dedicar. I el millor de tot això és que tots anem aprenent coses que no sabem. I mica en mica, s'omple la pica, i la nostra cultura en ocasions recuperem i si algú més s'interessa tot això que guanyarem. I així és com acaba el conte de l'embarbussament. 

Per acabar-ho de tancar, una mica de música hauria de posar. No és fàcil trobar avui, una cançó que hi tingui relació. Per tant, un tall d'algun discurs de M. Rajoy us podria posar. Però amb Police us prefereixo deixar. Bona nit. 

Do, do, do, (Police)