Conte 49: 27 desembre de 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: una persona va preguntar quines fruites els agradava més menjar. 

La persona que preguntava una poma els mostrava que era el que es volia menjar, però a patir d'aquí, les veus habituals, altres fruites diferents en van anomenar. Alguns només parlaven de les que els hi agradaven, sense preocupar-se com s’alimentaven. 

Altres, alguna cosa en sabien i l'explicaven i els altres llegien i aprenien. Però la persona esperava també la veu d'un entès i finalment quan menys ho esperava, va i apareix. I va parlar de les pomes i de les seves varietats .
I on les podem trobar i quines són les de proximitat, quan les hem de collir i quan és millor que les puguem consumir .També un entès en caqui/ palosanto. Ara és el millor moment per consumir aquest aliment. I a mida que avançava el dia més anàvem aprenent.  
Li va agradar saber, que després d'aquestes festes en què la majoria tant hem menja (malgrat no hi hagi molta abundància a algunes llars) si ens quedem sense diners i no gran cosa podem comprar, si més no sabrem què hem de fer per poder-nos cuidar. 

Per això és important anar-se preparant pel que pugui venir. Ara que ja ens hem inflat el pap, hem d'aprendre a passar just amb el que ens cal. Simplement amb allò que ens és més vital. D'una simple poma diuen que es va originar un pecat. 

Avui una simple poma ens ha obert els ulls a una possible realitat. Però això no ens ha de preocupar. Mai tindrem cap mal, si al nostre abast tenim el més fonamental. I com gairebé cada nit, al conte acompanya una cançó que ho explica molt millor. 

Avui abans d'anar al llit feu un sopar reduït. 

El libro de la selva. (lo más vital)