Conte 44: 22 de desembre de 2020 

El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 
Una persona va preguntar amb quines joguines els havia agradat jugar. Moltes veus li van contestar. Van ser tantes les joguines que van sortir, que totes no les sabria dir. 

Hi havia jocs de fusta, firetes, mecanos, trompetes, pianos, patins, nines i ninots. Madelman, Playmobil, escalextric, trens elèctrics... 

Els que jugaven fent servir la imaginació amb una disfressa i un bastó, amb una caixa de cartró o amb pilotes de futbol, sortien al carrer a marcar algun gol. 

Les joguines van ser les nostres amigues i vam compatir jocs amb companys. Però també vam jugar sols, amb nosaltres mateixos. Ens vam anar coneixent amb el nostre propi joc. Vam descobrir que volíem ser, encara que mai ho arribéssim a fer. Ens vam anar autoconeixent i poc a poc vam anar oblidant aquell nen. 

Però hem de recordar que si som amics de nosaltres mateixos i si ens sabem autoestimar, ens sabrem fer respectar. És important que tornem aprendre a jugar. Sigueu els vostres millors amics, i veureu com us agradarà. 

Penseu a dir-vos m’estimo abans de ficar-vos al llit. 
Bona nit. 

Toy Story Hay un amigo en mi. 

 https://youtu.be/S6O0Y8Bm18Q