El conte d'anar a dormir d'avui diu així: 
Una persona va preguntar quins adhesius els agradava enganxar a les coses que volien adornar. Algunes veus li van mostrar algunes enganxines amb símbols especials que portaven des de feia molts anys. 

Però molts es pesaven que el que havia preguntat era per decorar el cotxe o la moto o qualsevol vehicle rodat; i la pregunta que era més global no havien ben interpretat. Així que va tornar a demanar altre vegada, perquè li poguessin explicar les coses que ella preguntava. 

Les respostes van anar canviat.  Ara ja parlaven d’altres objectes on els havien anat enganxant, com les carpetes per anar a escola, quan eren estudiants. Fotos dels seus ídols i cantants i d'actors i actrius dels que ells i elles n'eren fans. 
La persona preguntadora va pensar que aquella nit, no li sortiria un conte bonic. Doncs d’allò que li anaven contestant, res li semblava prou interessant. Fins a al final un metge i una metgessa es van trobar quan ella va dir que no li agradava enganxar res. Però que una cosa que sí que estimava i que no duia pas enganxada, li havien robada. 

La placa del col·legi de metges li havien pres. Era molt bonica i amb gran valor sentimental. I a partir d'aquí va sorgir la màgia. I metge i metgessa, tot s'ho van anar explicant i van recordar algun moment de quan ells eren jovent i moltes més coses van anar repassant. 

Tan bé s'hi van trobar que l’un al altre es van engrescar i durant una bona estona no van parar de xerrar. I també va es va fer amiga d'una fada que estava una mica cansada. 

El conte de l'enganxina acaba així. Si mai porteu un adhesiu que us agradi i us sentiu identificats, potser una ànima bessona us podeu trobar. Encara que acostar-nos gaire no sigui fàcil, avui. Podeu tancar el ulls i pensar que sí. 

Per que us pugueu animar aquesta cançó podeu escoltar. 

 

Bailar Pegados. Sergio Dalma 

Bona nit.