Conte 17:  22 de novembre de 2020

El conte d'anar a dormir  d'avui diu així: 
Una persona va preguntar com s'haguessin volgut anomenar si quan van néixer, el seu nom, els pares no haguessin hagut de triar. 

Noms d'herois, noms mitològics, i alguns d'inventats i impronunciables les veus van començar a anomenar. 

Hi havia molta gent a qui ja els hi agradava el que els havien posat i fins i tot, havien versionat. N'hi havia que no el volien dir per no haver-se d'avergonyir. 

Però tots tenim un nom. Ens hagin triat o ens haguem canviat, però ens atorga la nostra identitat. I perquè no ens l'hem d'estimar? Qui va posar nom a les muntanyes als mars, als planetes i a Catalunya. Fos qui fos el qui ho fa fer, no ens afecta pas per res. Ens estimen a la gent, pel nom amb el qual els coneixem. Si nom no en haguessin posat, mai ningú haguéssim estat. No ens poden robar el nom que ens van donar perquè es nostre i sempre ens acompanyarà. 
Quan pronunciem el de la persona que estimem, sempre ens sembla el més bonic de tots els que han existit. 

I així acaba el conte d'avui. 

Potser Johnny Cash us ho explicarà millor que jo, si és que voleu escoltar la  seva cançó. 

Bona nit. 

Youtube. Jonny Cash, Man gave name to the animals.