Conte 10: 15 de novembre 2020

El conte d'anar a dormir d'avui diu així:
Una persona va presentar  els 7 pecats capitals. Potser n'hi havia més de 7 i en calia contar més.
Les persones que escoltaven pocs més en sabien afegir.
La persona que preguntava va pensar, que potser hi havia pocs pecadors i se'ls hauria de perdonar a tots.

 Perquè encara algú els hagués classificat, la persona preguntadora trobava que eren disbarats. Ni que haguessin de fer tal mal. I el va anar analitzant.

L'avarícia? Tots ho hauríem de ser en mesura, més que avars haurien de ser estalviadors, per que res ens pugui faltar si van mal dades el dia de demà.
.
La ira? Si no hi ha tempesta, no bé la calma, i cal un ruixat de tant en tant. 

L'enveja? Si és sana, és necessària per aprendre allò que tu no saps fer millor.

Els golafres? Què seria dels restauradors sense ells? 
La luxúria?  Sense ella potser no existiria l'amor. 
La supèrbia? Sense ella no existiria l'autoestima. 

I la peresa? Aquesta és la pitjor dels  pecats, perquè si ens atrapa, no podrem ser pecadors innocents. Sense fer res no anirem enlloc. Ni tant sols a l'infern.
No sigueu mandrosos o us espera el Rei de l'Avern.

ACDC   The highway to hell  .https://youtu.be/l482T0yNkeo