De sobte, la porta de la sala es va obrir i va aparèixer la Maite. Així que ens vam veure ens vam fondre en una abraçada. 
Vam estar parlant molta estona dels vells temps però, malauradament, tal com ens pensàvem no ens va aportar cap informació que ens pogués ajudar per continuar la recerca. Tret d'una cosa. 

La Maite havia guardat durant tot aquest temps la fotografia  de qui es suposava que era la meva mare i que jo havia llençat a la paperera el dia que vaig abandonar el centre.

_No sé si us pot servir d'alguna cosa, però potser si la porteu a l'hospital, o la policia... no sé , potser algun lloc poden investigar alguna cosa més sobre aquesta dona. I si realment es confirmés que va ser la vostra mare, seria més fàcil seguir la pista dels vostres germans.

Ens vam acomiadar de la Maite i de la directora agraint-los el seu ajut i la seva col·laboració. No podíem saber si aquella foto ens portaria al nostre objectiu final, però el simple fet d'haver-nos retrobat ja havia valgut la pena.

Vam tornar a casa en silenci. Absorts pel nostres pensaments, per les reflexions personals que tots dos ens fèiem de tot allò que ens estava passant. 
Vaig pensar en aquells menuts els quals potser mai coneixerien els seus pares biològics. Vaig pensar com havia estat possible que acabés en un centre d'acollida i que els meus pares m'abandonessin d'aquella manera, si jo havia estat un fill desitjat.  Què havia pogut passar perquè es desfessin de mi, quan no feia ni quatre anys que m'havien adoptat en estat embrionari. L'única explicació lògica que em passava pel cap és que haguessin mort i cap familiar s'hagués pogut fer càrrec de mi.

Però va ser la policia qui em va aclarir tots aquests dubtes. Quan van veure la foto, i van buscar als arxius van trobar l'expedient de la mare. Havia estat detinguda en unes quantes ocasions per exercir la prostitució.
També van poder esbrinar qui havia estat el seu marit, o sigui, el meu pare. A través del registre civil, van saber la data de la seva mort. S'havia suïcidat pocs mesos abans que jo naixes.  Ell havia estat un important home de negocis, un gran inversor en borsa, però però en 2018 hi va haver un "crack" econòmic i es va arruinar. No va poder suportar aquell mal pas i es va treure la vida. La mare es va veure obligada a exercir la prostitució per poder sobreviure. La mare havia mort feia cinc mesos amb vuitanta-sis anys. Però encara hi havia la possibilitat de trobar els fills dels senyors Andreu.