De bon principi, quan ens van explicar quin era el problema ens va semblar que el món se'ns acabava. Però el ginecòleg ens va convèncer que el nadó potser mai desenvoluparia la malaltia genètica del qual ell n'era portador. Però que feia molts anys ja s'havia donat per eradicada la fibrosi quística i que en tot cas, es podia intentar neutralitzar el gen abans que arribés a néixer fent una petita intervenció a través de l'úter matern. No obstant, no s'explicaven com era possible que el nadó fos portador d'aquella malaltia i que per tal de descobrir-ho haurien de fer un estudi genètic dels progenitors.
En teoria, un d'ells o potser tots, dos n'havien de ser portadors. El que els estranyava era que cap dels dos haguessin desenvolupat la malaltia, ja que en general la majoria de portadors l'acabaven desenvolupant en algun moment de la seva vida, entre la infantesa i l'adolescència aproximadament.  Els van demanar si mai havien tingut problemes respiratoris, bronquitis agudes,  o algun problema bronco-pulmonar. Tots dos ho van negar. Tan l'un com l'altre havien patit mai malaltia. Algun refredat i para de comptar.

Els van comentar que ja els trucarien per fer-los l'estudi genètic ben aviat. S'haurien de sotmetre a un tractament profilàctic per evitar que desenvolupessin la malaltia si fos el cas que els indicatius confirmessin que hi havia possibilitats a curt termini.

Cap de pocs dies els van citar de nou a l'hospital per comentar els resultats. El que ens van explicar ens va deixar en estat de xoc.
Havien descobert que la seva genètica era gairebé idèntica i per tant no hi havia dubte que eren germans. El fet que tots dos fòssim portadors de la fibrosi, els feia pensar que havíem estat concebuts per inseminació artificial el segle passat. Possiblement havien estat òvuls fecundats que havien estat congelats i conservats en nitrogen líquid. Feia més de 20 anys que molts pares amb dificultat de tenir fills, havien havien aconseguit ser fares amb la tècnica de la fecundació "in vitro", i havien reservat alguns òvuls amb la intenció de implantar-los més endavant per tenir un segon o tercer fill. Molts van decidir amb el pas dels anys, no tenir més fills i els òvuls van restar a l'espera que la llei permetés que altres pares els adoptessin. No tots els germans van anar a parar a la mateixa família, i precisament aquest era el seu cas.