Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

101 Contes Anna Pujol

CONTES, MÚSICA, VIDEO, POESIA, NARRATIVA

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 27.22
    total

ORÍGENS III

El noi deixa el centre d'internament per a menors per anar a viure amb una família d'acollida on li ofereixen feina
 
La directora i la tutora s’havien reunit per acomiadar-se de mi, però també per fer-me saber m’havien trobat una família d’acollida que també m’oferia feina. 
Em van donar l’adreça d’una carnisseria que venia carn ecològica del ramat d’ovelles de la seva propietat. Necessitaven algú per donar un cop de mà a la botiga, però també per cuidar el bestiar. Em van ensenyar el contracte que havia de signar. Hi havia una clàusula que explicava que la família m’acolliria el temps que convingués fins que jo hagués estalviat una quantitat suficient de diners per poder deixar aquella casa i aconseguir habitatge. 
Em van explicar que no era la primera vegada que aquesta família col·laborava amb el centre i tan les noies com els nois que hi havien conviscut els havien informat de la seva experiència i sempre havia estat positiva. Alguns havien après l’ofici tan bé i els havia agradat tant que s’havien decidit a obrir el seu propi negoci i fins i s’havien convertit amb pares i mares de família. 
Vaig signar el contracte i vaig tornar a l’habitació per acabar de recollir les quatre coses que em faltaven per tancar el meu equipatge. M’esperaven aquella mateixa tarda a les cinc de la tarda per conèixer-me i fer-me l’acollida. 
 
La directora i la tutora es van acomiadar definitivament de mi, em van desitjar sort i em van recordar que malgrat tot, el centre continuava sent casa meva i que si les necessitava per a qualsevol cosa no dubtes amb contactar amb elles. 
 
Vaig travessar la porta i vaig sortir al carrer, temorós. Mai a la vida havia experimentat una sensació com aquella. Malgrat coneixia perfectament aquella ciutat, ara em sentia perdut. De sobte, es va aixecar un airet fi que em va tallar la pell com una fulla d’afaitar. Vaig sentir esgarrifances i se’m va espellonar la pell. Aquella tarda freda d’hivern, amb cara de pocs amics es va apoderar del meu pensament i me’l va tornar a emmascarar de por.