Jordània dia 4
Petra, Infinita!
Que més es pot dir: us cansareu de fer fotos i més fotos perquè miris on miris tot és preciós, espectacular, increïble, gairebé miraculós.
Som a l'octubre i no hauria d'haver tanta gent. La temperatura alta és a l'estiu quan la gent té vacances i venen molts grups de turistes. Però ara és un bon moment si tens l'oportunitat de fracciona-les. La calor no és abrusadora, però malgrat tot, la quantitat de gent que es mou per aquest indret és abundant.
Abans de continuar us vull explicar alguna curiositat més d'aquest país i que ahir em va passar per alt .
Us vaig comentar, pel que fa al trànsit la prohibició de les motos , però també us volia dir que
és dels pocs països de l'Orient Mitjà on es condueix en silenci. No s'escolten aquells clàxons que no paren ni de dia ni de nit pero en països com la Índiao Egipt. Malgrat tot,per creuar un carrer has d'encarregar-te tu mateix d'aturar el trànsit perquè et deixin passar, ja que no hi ha ni un sol pas de vianants, són bastant respectuosos i pots creuar amb certa seguretat.
D'altra banda també em sorprèn la poca insistència amb que els comerciants intenten vendre les seves quincalles. Ni et persegueixen ni envaeixen la teva intimitat.
Dit això. Per visitar Petra has d'estar bastant en forma i t'ha d'agradar grimpar per tot allà on et puguis enfilar. També tenir paciència, sobretot si no t'agrada que t'expliquen gaires històries si vas amb un guia com el Nabil. En ocasions et fa riure, en d'altres es fa pesat però és tot un personatge. Hi ha expressions que sempre repeteix i que ens fan somriure. Especialment quan ja ha acabat el seu monòleg i decideix que hem de seguir-lo sense encatar-nos.
-ME VOOOOY. I tots el seguim com un ramat de ovelles. Però també té els seus límits i quan ja li sembla que n'hi ha prou et deixa un parell d'hores per fer el que prefereixis. Et fa suggeriments i cadascú tria el que més li convé. Els que ens agrada caminar hem pujat fins el temple de Ad Deir. Molt recomanable si teniu bones cames i no teniu vertigen. La pujada té un desnivell aproximadament de 20 pisos d'alçada i una llargada de uns 15 k. Però la recompensa val la pena. La curiositat també és trobar petites tendes de sovenirs i refrescos cada vegada que s'estreny el camí. Aprofiten qualsevol racó per esquerp que sigui per vendre tot allò que no val per res i que quan arribis a casa no sabràs que n'has de fer .
Les persones que no poden caminar tant poden fer el recorregut en rucs ( poc recomanable, els animals van com bojos i no hi ha qui els aturi). També es pot fer en camell, no es gaire còmode. Però per desplaçar-se des del corriol on hi ha la façana del tresor fins al començament del recorregut hi ha uns cotxes elèctrics bastant còmodes per anar d'una banda a l'altra i no haver-se de cansar.
El preu surt a compte si divideixen els 60 euros que costa entre les 6 persones que hi poden pujar. El Nabil ens recomana que si triem un mitjà de transport més rústic com cavall , burro o camell hem de negociar el preu i demanar just la meitat de que ofereixen pel servei. El el nostre cas no ens ha calgut . Les nostres cames han fet el fet. Hem anat tota l'estona al costat de l'Eva i el Carles amb qui ens avenim molt i que juntament amb la guia acompanyant Andrea no deixem ni uns moment a l'Irene. Que està una mica delicada de salut (diabetis tipus 1) I que es molt valenta d'apuntar-se a tot però que en ocasions ens fa patir perquè arrisca una mica massa, però crec que ho fa perquè es sent segura al nostre costat .
Hem arribat a les 6 de la tarda i encara hem tingut temp de fer un bany relaxant a la piscina mentre des de dalt del minaret que és al costat del complex on ens allotgem he escoltat al almohadi anunciant el darrer toc d'oració del dia : Salam Alaaah! ...etc.
Just quan hem arribat ala bungalous s'ha posat a ploure. No esperava veure ploure al desert . Però ha estat poca estona. Temps just de dutxar-nos i arreglar l'habitació i tot seguit anar a sopar.
Avui juga el Barça i a l'hotel tenen una sala on es poden veure tots els partits del món. Hem demanat si a les 10 de la nit podríem anar-hi i si podríem veure el Matx. No hi ha hagut cap problema.
Ara mateix mentre la meitat de grup són veient com juga el Barça , jo poc aficionada al futbol acabo d'escriure el diari del dia d'avui .
Demà ens dirigim cap el desert de WadiRoom.
Ja us explicaré.
Espero que us hagi agradat el que heu llegit i les fotos que adjunto.
Que descanseu molt bé. Jo també intentaré fer-ho. Crec que em serà fàcil. Estic cansada.
Bona nit i fins demà.
Que més es pot dir: us cansareu de fer fotos i més fotos perquè miris on miris tot és preciós, espectacular, increïble, gairebé miraculós.
Som a l'octubre i no hauria d'haver tanta gent. La temperatura alta és a l'estiu quan la gent té vacances i venen molts grups de turistes. Però ara és un bon moment si tens l'oportunitat de fracciona-les. La calor no és abrusadora, però malgrat tot, la quantitat de gent que es mou per aquest indret és abundant.
Abans de continuar us vull explicar alguna curiositat més d'aquest país i que ahir em va passar per alt .
Us vaig comentar, pel que fa al trànsit la prohibició de les motos , però també us volia dir que
és dels pocs països de l'Orient Mitjà on es condueix en silenci. No s'escolten aquells clàxons que no paren ni de dia ni de nit pero en països com la Índiao Egipt. Malgrat tot,per creuar un carrer has d'encarregar-te tu mateix d'aturar el trànsit perquè et deixin passar, ja que no hi ha ni un sol pas de vianants, són bastant respectuosos i pots creuar amb certa seguretat.
D'altra banda també em sorprèn la poca insistència amb que els comerciants intenten vendre les seves quincalles. Ni et persegueixen ni envaeixen la teva intimitat.
Dit això. Per visitar Petra has d'estar bastant en forma i t'ha d'agradar grimpar per tot allà on et puguis enfilar. També tenir paciència, sobretot si no t'agrada que t'expliquen gaires històries si vas amb un guia com el Nabil. En ocasions et fa riure, en d'altres es fa pesat però és tot un personatge. Hi ha expressions que sempre repeteix i que ens fan somriure. Especialment quan ja ha acabat el seu monòleg i decideix que hem de seguir-lo sense encatar-nos.
-ME VOOOOY. I tots el seguim com un ramat de ovelles. Però també té els seus límits i quan ja li sembla que n'hi ha prou et deixa un parell d'hores per fer el que prefereixis. Et fa suggeriments i cadascú tria el que més li convé. Els que ens agrada caminar hem pujat fins el temple de Ad Deir. Molt recomanable si teniu bones cames i no teniu vertigen. La pujada té un desnivell aproximadament de 20 pisos d'alçada i una llargada de uns 15 k. Però la recompensa val la pena. La curiositat també és trobar petites tendes de sovenirs i refrescos cada vegada que s'estreny el camí. Aprofiten qualsevol racó per esquerp que sigui per vendre tot allò que no val per res i que quan arribis a casa no sabràs que n'has de fer .
Les persones que no poden caminar tant poden fer el recorregut en rucs ( poc recomanable, els animals van com bojos i no hi ha qui els aturi). També es pot fer en camell, no es gaire còmode. Però per desplaçar-se des del corriol on hi ha la façana del tresor fins al començament del recorregut hi ha uns cotxes elèctrics bastant còmodes per anar d'una banda a l'altra i no haver-se de cansar.
El preu surt a compte si divideixen els 60 euros que costa entre les 6 persones que hi poden pujar. El Nabil ens recomana que si triem un mitjà de transport més rústic com cavall , burro o camell hem de negociar el preu i demanar just la meitat de que ofereixen pel servei. El el nostre cas no ens ha calgut . Les nostres cames han fet el fet. Hem anat tota l'estona al costat de l'Eva i el Carles amb qui ens avenim molt i que juntament amb la guia acompanyant Andrea no deixem ni uns moment a l'Irene. Que està una mica delicada de salut (diabetis tipus 1) I que es molt valenta d'apuntar-se a tot però que en ocasions ens fa patir perquè arrisca una mica massa, però crec que ho fa perquè es sent segura al nostre costat .
Hem arribat a les 6 de la tarda i encara hem tingut temp de fer un bany relaxant a la piscina mentre des de dalt del minaret que és al costat del complex on ens allotgem he escoltat al almohadi anunciant el darrer toc d'oració del dia : Salam Alaaah! ...etc.
Just quan hem arribat ala bungalous s'ha posat a ploure. No esperava veure ploure al desert . Però ha estat poca estona. Temps just de dutxar-nos i arreglar l'habitació i tot seguit anar a sopar.
Avui juga el Barça i a l'hotel tenen una sala on es poden veure tots els partits del món. Hem demanat si a les 10 de la nit podríem anar-hi i si podríem veure el Matx. No hi ha hagut cap problema.
Ara mateix mentre la meitat de grup són veient com juga el Barça , jo poc aficionada al futbol acabo d'escriure el diari del dia d'avui .
Demà ens dirigim cap el desert de WadiRoom.
Ja us explicaré.
Espero que us hagi agradat el que heu llegit i les fotos que adjunto.
Que descanseu molt bé. Jo també intentaré fer-ho. Crec que em serà fàcil. Estic cansada.
Bona nit i fins demà.