Aquest segon dia de viatge ens hem llevat a les 6:45, per poder esmorzar i marxar en direcció a la fronter de Síria a les 7:45.
Com sempre l'Andrea, la nostra guia acompanyant que ve amb nosaltres des de Sabadell ens porta a les 20 persones que fem aquest viatge fins l'autocar on ens esperen el Mohammed (conductor) I el guia Local Nabil.
No us he parlat d'ells tres i crec que és mereixen una menció a part.
L'Andrea és una noia rossa i molt prima, d'aspecte fràgil però en realitat té molta fortalesa i es desenvolupa molt bé en tot tipus de terreny. Deu tenir uns quaranta anys aproximadament. D'origen alemany però nascuda a Xile, molt discreta però molt atenta. Sempre vol que estiguem bé, que no ens falti de res. És preocupa constantment perquè tot vagi bé i al gust de tothom.   Vol estar segura que tot el que fa és per tenir al grup content i per resoldre tots els dubtes que poguem tenir. 
En Mohammed és un bon conductor.  És un home alt i cepat i moré de pell i de cabell,orgullós de la feina que fa. 
En Nabil és una persona molt "especial ". És un home madur supera la seixantena. Els pocs cabells que li queden són blancs i té uns bonics ulls blaus. Domina bastants idiomes encara que cap a la perfecció. Parla un castellà amb accent del sud d'Espanya perquè va passar una temporada vivint allà i també coneix algunes paraules en català perquè també va viure una temporada a Barcelona. 
Li agrada parlar de política i religió i ens llegeix passatges del Gènesi per relacionar-los amb la creació dels Estats actuals i ens canvis e fronteres que hi hagut al llarg de la història.  Però les seves explicacions són feixugues i no convencen a la majoria del grup que voldria més informació actualitzada i que expliques l'estil de vida dels habitants de Jordània. Diu que ho reserva per a més endavant. Suposem que demà ja canviarà el rotlle perquè ara per ara se'ns fa una mica pesat.

L'excursió d'avui ha consistit en travessar el desert en direcció a Síria i parar a visitar els tres castells més importants que trobes en aquest recorregut.  No n'hi ha cap que mereixi gaire la pena. Ens serveix bàsicament per fer una aturada per estirar les cames i anar al lavabo.
El primer castell es vista en menys de mitja hora. És un castell fortalesa des d'on Lawrence d'Aràbia lluitava i es protegia dels seus enemics.
El segon i el tercer van ser construïts pel Príncep Walid I
Un és el Palau de Jaranna  Walud I que també feia de fortalesa i l'altre li servia per divertir-se amb els seus amics i gaudir del sexe. És a dir, era un prostíbul i ho demostren les pintures al fresc que encara es conserven al seu interior on es poden veure escenes de sexe i altres activitats que es feien  en aquest palauet .
Tot seguit en hem dirigit cap a l'hotel on farem nit avui.
És davant del mar mort. Aquí hem pogut experimentar la flotació per concentració de sal. Però per a mi el que més m'ha seduït és aquesta sensació a la pell d'embolicall oliós, gairebé petrolifer , perquè l'aigua és molt fosca per la quantitat de fang i llot que hi ha. M'he entretingut a empastisfar el meu cos amb fang . Fa una olor no massa agradable, però quan et tornes a banyar per netejar-te et sorprèn el canvi que ha experimentat la pell i com s'ha tornat de suau.  Immediatament després del bany (no aconsellen més de 15 minuts dins l'aigua) et pots dutxar amb aigua dolça i acabar de relaxar-te a la piscina de l'hotel que es molt més fresca que la temperatura de l'aigua del mar.
Quan cau el sol ( en aquesta època a les 6:20 de la tarda) has d'abandonar el mar i també es tanca la piscina.  És hora de pujar a l'habitació i dutxar-te per acabar de treure la resta de sal i sorra del cos. Untar-te amb les cremes que t'han venut a una botiga especialitzada en cosmètica caríssima que és de visita obligada abans d'anar a banyar-te i preparar-te per sopar. 
Tots coincidim que es menja bé a qualsevol dels hotels i restaurants de Jordània.  Hi ha molta verdura fresca. No hi ha res fregit i els rostits de carn o peix són molt gustosos i amorosos. Encara que són molt especiats no són picants i són fàcils de pair. Excepte les postres.  Hi ha infinitat de pastissos de tota mena. Tots molt bons , però és aconsellable per no empatxar-se no menjar-ne cada dia i optar per la fruita o el iogurt per no tenir digestions pesades. Encara que el principal problema d'aquest país és l'escassetat l'aigua, tenen molt cultiu de fruita i verdura gràcies als hivernacles de plàstic i al reg de goteig, semblant al que es fa a Almeria. 
A la nit hi ha hagut un espectacle de faquirs i foc a la terrassa de l'hotel però no ens hi hem quedat tots. Alguns hem d'organitzar altra vegada la maleta perquè demà ja dormirem a Petra. Aquest hotel ha estat de pas per poder fer l'experiència del mar Mort. Però demà esperem visitar la joia del país que és el tresor de Petra.
Afegeix unes fotos del dia d'avui.
Espero que us agradin.