De bon començament, el somni va començar a fer màgia amb inseguretat i també amb una mica de por. No estava segur de què ho fes bé ja que no havia trobat el record que l'havia inspirat el primer dia que va aconseguir que el portador del cervell somniés despert. 

Ara, seria la primera vegada que ho faria mentre estava adormit. Per sort, es va adonar que no podia començar un somni amb por, perquè la por mai crea imatges boniques. Així que intentar sentir-se bé amb ell mateix i sense adonar-se'n aquell lloc fosc on hi havia el grup de l'inconscient, es va començar a il·luminar. Primer amb colors pastels, suaus i esponjosos. Després van aparèixer les primeres imatges, flors, arbres i un hipopòtam de vellut daurat.  L'hipopòtam va començar a parlar, sense emetre cap so, tot seguit, es va empassar una papallona i li van créixer ales transparents, i mentre s'enfilava anava cantant una cançó de Nadal.
Més tard l'hipopòtam, ja no era hipopòtam, era una noia alta i rossa, amb cames de cristall, que es passejava per un carrer ple de monedes de dos euros. Però que les anava apartant del seu camí escombrant-les amb els peus. 

I quan ja li semblava que mai podria acabar de crear imatges i que s'engrescava cada vegada més amb aquell poder misteriós que havia descobert, una llum encegadora el va aturar. El portador del cervell s'havia despertar i semblava que havia aconseguit que ho fes de bon humor, perquè el grup del conscient li havia confirmar.

Molt bé, somni. Has aconseguit fer-lo gaudir  aquesta nit. El portador està content, ja pots anar a descansar.

I el somni va buscar un lloc on reposar per preparar-se per la nit següent. Ja havia pensat quines altres coses podria fer per alegrar-lo. Quan de sobte, va tornar a sentir els crits insistents del  pensament que el perseguia. I va tornar a tenir por.