Somni, ara hauries de reposar.
Tens raó, estic cansat. Perquè estic tant cansat? Ho saps, record?

Si, amic meu. Tu i jo som efímers. Ara hi som, ara hi deixem de ser. A vegades anem junts, però no ens n'adonem. Anem junts quan el portador del cervell somnia despert. Quan tu, amb la teva màgia li suggereixes imatges passades, o breus moments de plaer. Quan això passa arribo jo. El pensament ha callat, però continua amagat i possiblement tornarà. Però mentre tu i jo estiguem junts i siguem bons, el cervell no es queixarà de dolor. Avui, ara, són el record de la infantesa. El portador del cervell ha recordat quan era petit, i jugava a fer figures amb el fang que hi havia al carrer després de ploure. Aquest record l'ha fet tan feliç que ha espantat al mal pensament.

I ara que hem de fer? Jo estic cansat. Però no vull que el cervell continuï amb dolor. Vull fer-lo feliç. 

Ho serà una molt bona estona. Tu tornaràs, possiblement aquesta nit, quan dormi. Però potser t'hauré d'ajudar, si no recordes exactament on reposar. Si ara t'adorms en una altra racó que no sigui el d'abans de trobar-te amb mi, el somni pot ser diferent. Fins i tot dolent. Intenta no oblidar-te de mi. Si et trobes amb algun altre record que no sigui jo, potser el cervell tornarà a patir.

Oh! No, no! Jo no vull que torni a passar, no..no..vull..no vull..que....


I el somni es va quedar adormit, en un racó una mica estrany...

Continarà.