La noia se'n va. No m'escolta! 

Per què se'n va?  I ara? Que hi fa aquest aquí al mig!  
I tu? Què hi fas amb la meva germana? No la vaig contractar per que fos la teva dama de companyia. És només la teva secretària. La vols deixar en pau!

AMANDA! 

Oh! No la veig, només al corcó del seu germà.
AMANDA!

El portador del cervell es va despertar cridant. No sabia perquè. No recordava el somni, però estava angoixat. Era diumenge i no havia d'anar a treballar. Per primera vegada desitjava que fos dilluns per tornar a la feina i trobar-se amb l'Amanda.
Que bonic seria passar un diumenge amb l'Amanda. Passejar per parc, anar a sopar a un restaurant amb una terrassa romàtica. Que avorrit que seria en realitat. No sabia que fer, on anar, com distreure's. Com acabar amb aquell avorriment.

Sí, sóc jo, cervell. He aparegut. De tant en tant ja saps...aquest portador és tant inútil! Quan només pensa en mi, no hi ha manera...fa tan temps que no em trobo amb la meva amiga la creativitat, ni tampoc el meu amic enginy...No recordo quan va ser la darrera vegada que els vaig veure. Em penso que el portador era molt petit. Potser si ara ens trobéssim ni ens reconeixeríem. Però m'ho havien fet passar tan bé!  Tant, que fins i tot m'havia oblidat de qui era jo. M'agradava quan s'avorria perquè durava poc, i gairebé crec que era necessari que hi fos, perquè així el l'enginy i la creativitat se n'adonaven i muntàvem cada festa! Sobre tot quan plovia i fèiem figuretes de fang al carrer.

Què fa? Ostres cervell atura això! L'inconscient li està fent fer alguna cosa rara. S'està menjant les ungles!

No, sóc jo l'avorriment.  Aquest home és tan ruc ...no se li podia acudir una altra cosa per matar el temps que menjar-se les ungles? Si s'avorreix podria anar a fer un tomb o qualsevol altra cosa. Quin mal li han fet les ungles que les hagi de tractar d'aquesta manera?  

Ja comença a ser hora que s'espavili. Com més gran és fa més babau es torna.

I amb l'Amanda que fem? No sé si ha estat una bona idea, cervell?

De moment esperem a demà i ja veurem que passa, imaginació. Potser sí que en vas fer un gra massa.

El somni bonic va protestar:

Què vol dir tot això? Qui va crear l'Amanda? Jo també hi era quan va aparèixer al somni de l'altre dia. Això és mèrit meu. L'Amanda només hi pot ser quan treballa el conscient! 

No et confonguis, somni. Una cosa es somniar despert i una altra és imaginar coses. Però tan és si les somnia o les imagina. El que és important és que les aprengui a valorar. Tan si són bones com si són dolentes ha de saber treure'n profit. I estem treballant per això, el cervell compta amb un gran equip i tots ens estimem al portador. Crec que ens en sortirem.

Ja es tard, i se'n torna al llit.  Ja vull veure que passa demà quan es trobi amb l'Amanda.

Però mentre estant s'hi trobarà en somnis. Aquesta nit no deixaré que el malson em torni a guanyar.

Que tinguis sort, somni bonic.

Continuarà.......