I quan es va despertar el cervell semblava que havia desaparegut. No el trobava enlloc. Tornava a ser fosc i no sabia exactament a quin lloc s'havia adormit. 
Va moure's una mica, per intentar trobar claror, o alguna pista que li pogués donar una idea d'on es trobava, i va notar com es desplaçava suaument per entremig dels sacsons, flotant damunt del líquid llefiscós que sempre embolcallava. 

Record! Record! On ets?

El Record dormia. I el somni no sabia com despertar-lo. No sabia com ho havia fet la primera vegada que s'havia trobat amb ell. Però havia d'intentar trobar-lo abans no fes alguna cosa que perjudiqués el cervell.
Les seves paraules van ressonar pet tot arreu. Hi havia un silenci absolut.  Fins que es va notar com aquell líquid prenia una altra textura i es refredava una mica. Li va semblar que hi havia alguna cosa més al seu costat. Va parar atenció i va escoltar un murmuri.

Sóc la son. Ja fa estona que treballo, perquè el cervell i el portador del cervell descansin. Però ja va sent hora que entris en joc. 
Tu ets la responsable de fer adormir el cervell?
Sí, però de tant en tant, també haig de reposar. Si no t'afanyes es despertarà i fa poca estona que descansa. No voldria que aparegués per aquí el meu enemic l'insomni.
Qui és aquest?
Un que no convé que coneguis. Així que ves per feina.

El somni no sabia per on començar. Com ho havia de fer per suggerir al cervell que comencés a somniar. 

Vols fer el favor d'anar cap al grup de la inconsciència, a veure si t'inspires? Va dir-li la son.

I això on és? Cap a on haig d'anar?
La són va fer un gran badall i el va impulsar cap a les profunditats, on mai hi havia estat. El lloc més silenciós, fosc, profund silenciós i misteriós que existeix. Tanmateix, va sentir calma , tranquil·litat i seguretat per començar a crear màgia.

I així va ser com aquella nit, el somni bonic, va evitar una nit d'insomni.

Continuarà....