Conte 98: 15 de febrer 2021 

El conte 98 d'anar a dormir diu així: 

Una persona va preguntar si haguessin d'anar a un càsting qui personatge voldrien triar. El bo, el lleig i el dolent. Les veus li van anar dient: 

Va ser una majoria la que desitjava posar-se a la pell del dolent. Un paper poc agraït perquè al cap i a la fi, sempre el bo és l'heroi i el més aplaudit. Però posar-se a la pell d'un dolent, pensar quantes maldats es poden maquinar, el mal que es pot arribar a fer i que sortosament mai farem però que en algun moment voldríem realitzar, per poder-nos venjar, ens ho fa desitjar. 

Ja que en certes ocasions, hem estat víctimes de traïcions o d'injustícies i mai hem gosat anar tant enllà perquè sovint no som nosaltres els qui ho podem solucionar. Les circumstàncies ens les que ens trobem fa que a vegades odiem. 

Però no deixem sortir el monstre, perquè si monstres ens tornem, serà quan lletjos esdevindrem. Simplement pel fet de no agradar o de ser diferent, potser ens ho voldran fer pagar. Ho veiem a les pel·lícules. Sabem el que sempre sol passar: el guapo sempre és el bo, l'heroi que al monstre matarà i del mal ens salvarà. 

Hem après que pot passar si només amb un sol dels personatges ens volem quedar?  Malgrat només se'n podia triar un, tots som una mica de tots tres i si no hi ha un bon equilibri, la guerra ja hi és. Esperem que tot sigui equilibrat i que la balança de la justícia no es bellugui cap a cap costat. Avui, com ja us penseu, la música que no pot ser cap altra que la que ja coneixeu. Si sou amants del western, de ben segur que en gaudireu. No patim per tan d'embolic i passeu tots molt bona nit. 

El Bueno el feo y el malo Ennio Morricone.